Els Mossos tornen a detenir Jordi Cantillo per estafar 3 milions d´euros

GIRONA | MARC ROVIRA Una operació dels Mossos d'Esquadra ha permès destapar més de 300 operacions fraudulentes fetes per Internet i que porten la signatura d'un vell conegut de la policia: Jordi Cantillo Fontanals, l'individu que va ser detingut ara fa un any per haver estafat diversos treballadors d'empreses seves, bàsicament de la financera Anius Finanzas i també alguns de Voices of Sifredus, que es dedica a la venda d'aparells electrònics per Internet. Ara, Jordi Cantillo, que és un dels màxims accionistes de la Reial Societat de futbol, hauria aconseguit un botí de tres milions d'euros gràcies a una estafa que té com a víctimes quatre entitats bancàries que operen exclusivament per Internet. Cantillo actuava conjuntament amb un còmplice i es dedicaven a demanar crèdits i targetes a aquestes entitats fent servir DNI falsificats i també nòmines falses per simular que eren solvents.

Segons que van informar ahir fonts dels Mossos, el cervell de l'estafa és Jordi Cantillo, de 37 anys i amb domicili a Lloret de Mar, que va ser detingut el passat 1 de juliol i se l'acusa de cometre 346 delictes d'estafa i falsificació de document públic. El segon detingut, a qui els Mossos van arrestar el passat 17 de juny, és David Mercader, un suposat soci de Cantillo, de 38 anys d'edat i amb domicili a Girona.

L'estafa milionària es va començar a investigar després de les denúncies que els Mossos d'Esquadra van rebre per part de les quatre entitats bancàries. La investigació dels Mossos ha portat a les detencions dels dos presumptes estafadors, que havien perfeccionat un mètode molt enginyós per guanyar diners. Per poder sol·licitar préstecs o targetes de crèdit a aquestes entitats financeres, els detinguts elaboraven carnets d'identitat falsos. Vinculaven noms ficticis amb números reals de documents d'identitat i hi enganxaven fotografies extretes dels currículums que arribaven a l'empresa que regentava Jordi Cantillo.

Per simular que els titulars de les targetes eren solvents econòmicament, els detinguts elaboraven nòmines i contractes de treball falsos a nom d'empreses reals. A més, per fer creure a les entitats bancàries que les persones que sol·licitaven els préstecs existien realment, els dotaven d'un domicili. Es tractava de pisos de lloguer on a vegades es domiciliaven fins a quatre persones diferents.

Fins i tot donaven d'alta línies de telèfon fix que desviaven a telèfons mòbils ja que, en realitat, ningú ocupava aquests domicilis. Tot i això, per donar una aparença de normalitat i per rebre la correspondència que les entitats bancàries enviessin, els noms dels suposats llogaters apareixien a les bústies d'aquests domicilis. Es tractava de fer creure a les entitats bancàries que qui demanava el préstec o la targeta de crèdit era una persona amb un habitatge, una feina fixa ben remunerada i un compte corrent on, per donar-li més versemblança, es domiciliaven rebuts de col·laboracions amb organitzacions no governamentals o entitats benèfiques.

Per crear les identitats fictícies, els detinguts normalment agafaven números de documents nacionals d'identitat de gent d'edats compreses entre els 18 i els 25 anys -també menors d'edat- atès que difícilment aquestes persones haurien demanat un crèdit abans i, per tant, seria quasi impossible que apareguessin a les bases de dades de morosos.

Els detinguts havien creat diverses empreses i havien obert nombrosos comptes bancaris per rebre els diners aconseguits amb els préstecs fraudulents. Aquests diners s'havien invertit, en part, en la compra de vehicles de luxe i s'havien de destinar, d'una forma molt planificada, a la compra de terrenys, béns immobles i a la compra d'accions d'un club de futbol, la Reial Societat de Sant Sebastià.