La font de la Moixina és un dels paratges més coneguts d'Olot. La causa és que conforma uns dels millors paisatges ?d'aiguamoixos de Catalunya. El que ha sorprès els olotins i els turistes és que, des de fa uns dies, els recs que l'envolten acullen molins de construcció anònima que, sense incidir per res en l'entorn, sorprenen i entretenen els caminants. La font Moixina, amb sis raigs d'aigua i ubicada en una plaça Modernista datada del 1889, és el punt de sortida d'un cabal d'aigua que s'endinsa per la vegetació dels aiguamoixos i es reparteix en recs que també s'alimenten de les fonts de la Deu i Santa Anna.

Es tracta d'un entorn ombrejat per salzes, roures i pollancres, i refrescat per l'aigua dels recs. Forma part de les rutes turístiques de la ciutat i està protegit pel Parc ?Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. A més, durant dècades ha estat el paisatge preferit dels pintors de l'escola de paisatge d'Olot.

Des de finals del segle XIX, un indret tan bell, tranquil i fresc acull les passejades dels turistes i dels veïns. Fins fa poc, els caminants resseguien els cursos d'aigua sense trobar gaires canvis respecte a les pintures de finals del segle XIX. Ara, si observen els recs, es troben amb enginys que aprofiten la força de l'aigua per obtenir el moviment que els atorga la bellesa. L'aigua ara encara té la força d'una primavera de pluges abundants i de les fortes nevades de l'hivern. Així, les rodes dels molins es mouen amb prou força. Un d'ells mou una sínia, un altre fa voltar un petit avió i n'hi ha que senzillament roden.

Els molins, d'un volum considerable, estan ubicats en punts estratègics de manera que han provocat la sorpresa dels caminants. Hi ha gent que els considera joguines i n'hi ha que els valora com a obres d'art. Duen un petit cartell que demana respecte. Els signa "Francisco".