Catarsi o metàstasi?

JOSÉ LUIS TORRES Pel que anem veient, les corrupteles públiques no són patrimoni únic i indivisible d'aquella part d'Espanya de la qual alguns, en el paper de nens mimats, amenacen d'acomiadar-se si no se sotmet als seus antulls (que siguin vergonyosament els partits d'esquerra els qui exigeixin un tracte preferent per als més rics no deixa de significar el nivell de descomposició ideològica del socialisme espanyol, malgrat sapiguem que entre els iguals sempre hi ha alguns més iguals que els altres), sinó que les distintes espècies de malfactors politicoeconòmics també s'han anat desenvolupant en el "brou de cultiu" del cada dia més enfangat oasi català.
Però, per si no en teníem prou amb aquesta allau d'imputació de delictes que ha arribat a afectar les baules de l'ADN nacionalista (només ens falta un "Fuengirola" diferencial però potser tot arribarà), ara, a la sorpresa, al desconcert ciutadà, al viure per veure, al veure per creure, i al no donar crèdit al que veus, al sumatori de despropòsits governatius els empordanesos hem d'afegir el que provisionalment s'ha anomenat com un error comptable de "només" 2,2 milions d'euros que dura des de fa tres anys i que potser era el que ens permetia anar mirant els altres per sobre l'espatlla i ser candidats a patrimoni del món mundial. (Algú demanarà l'import de la despesa detallada d'aquest fallit faraònic intent?).
Ha informat l'interventor del Consell Comarcal de l'Alt Empordà (pel que jo sé, un funcionari de provada solvència), que "es va produir una pràctica no correcta" i que "es va pagar sense comptabilitzar-ho, sense consignació pressupostària, és com si obrissis un calaix i paguessis, però no estava reflectit al pressupost". Déu n'hi do!
A algú li deu haver recorregut l'esquena una descàrrega elèctrica acompanyada de suor freda o tothom sap que, guardant silenci, a l'oasi, com a l'estiu, tota cuca viu?
I és clar, els ciutadans diferencials que paguen per anar massa de pressa o per parar-se on no toca; que paguen per equivocar-se en la declaració de l'IRPF encara que sigui en 100 euros; que paguen per presentar la declaració d'IVA, encara que sigui "negatifa" o per abonar els impostos municipals encara que sigui un dia més tard del termini establert perquè representa "un greu perjudici a l'erari públic"; que paguen per..., per... i per... es pregunten si hi ha entre ells alguns encara més diferenciats que, tot i ser responsables de decisions que sí tenen greus conseqüències per a les arques públiques se'n surten incòlumes.
És a dir, el ciutadà, desanimat, es pregunta quan començarà la catarsi o si seguirem amb la metàstasi.