JOSEP LÓPEZ DE LERMA
La informació facilitada per Diari de Girona en relació amb la carta enviada a l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, pel president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de la mateixa ciutat, Joan Puig, posa en relleu que l'anomenada "herència Anlló" és un assumpte presumptament tèrbol o, com a mínim, gestionat d'amagatotis, i en qualsevol cas no tancat definitivament. Perquè els interrogants presentats per la Cambra no han estat objecte de resposta raonada i tot plegat aixeca la sospita. Com el mateix president Puig manifesta en el seu escrit, malgrat el contactes mantinguts amb el Departament d'Economia i Finances del Govern de la Generalitat de Catalunya i amb l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per saber de la destinació final dels béns dels germans Joan i Francesc AnllóBou, antics membres electors de l'esmentada Corporació de Dret Públic, "mai no vàrem treure l'aigua clara malgrat que l'única pretensió nostra fou sempre la recta aplicació de la llei en el marc del paper institucional que ens correspon".
L'existència de la carta d'en Joan Puig, registrada a l'Ajuntament, fou negada per l'alcalde Motas en reunió mantinguda amb representants d'entitats cíviques, segons que se m'ha informat, i aquesta negació, per sí sola, avala aquella locució que, expressada en castellà, diu que "ni saben, no contesten". És a dir, que tot sembla assenyalar, transcorreguts gairebé vuit anys del traspàs dels germans Anlló, que l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols s'ha instal·lat en la inactivitat administrativa en el marc d'una mediocritat política difícilment superable, i molt més quan es parla d'un quantum que podria pujar a uns vint milions d'euros que, per prescripció legal i reglamentària, haurien d'anar a parar a entitats benèfiques i a institucions culturals de... Sant Feliu de Guíxols!, si la ciutat no bada. El no fer i el no deixar fer és molt típic de molts dels mussols que en Santiago Rusiñol va deixar escrit per a la Història. Perdre les oportunitats també és una altra de les seves notes més característiques. No sembla pas aquest el camí triat per la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació. Sortosament.
Perquè el president Puig, encertadament, li diu a l'alcalde Motas que "l'exercici de la democràcia exigeix solvència i transparència de tots aquells que governen les seves institucions". I si abans li engalta que l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols no sempre ha tingut en compte la nota substantiva d'òrgan consultiu de què gaudeix la Cambra, després li diu que la passivitat de la Corporació Local, en aquest afer, "ha estat total i absoluta ?almenys que no es demostri el contrari". La contundència amb què s'expressa el president de la Cambra, no exempta d'exquisidesa en les formes i en el mots emprats, posa en relleu que el president Puig no està ni per amagar l'ou ni menys per posar el cap sota l'ala. I fa bé, atès que la ciutat no pot estar enlluernada pel somni del "museu Thyssen", tan interessadament venut com altament difícil d'assolir pel seu elevadíssim cost econòmic, i restar cega davant d'una realitat tan tangible com són els vint milions d'euros abans esmentats.
De l'"herència Anlló" per no saber-ne no se sap si fou l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, obligat per norma positiva, el que va posar en coneixement del Departament d'Economia i Finances la mort intestada dels germans Anlló i per no saber-ne ni tan sols se sap si la Direcció General del Patrimoni del Departament d'Economia i Hisenda ha procedit a rebre la totalitat de l'herència i a constituir-ne la Junta Distribuïdora, on té seient l'alcalde guixolenc. Tampoc no se sap si existeix l'inventari de béns rebuts, si aquests han estat valorats, si s'ha portat a terme la inscripció registral corresponent, si s'ha acordat algun tipus de distribució de l'herència i sota quins criteris legals, si s'han designat beneficiaris o si s'ha fet la distribució de la participació dels beneficiaris respecte del total de l'herència, que no ho sembla, i així un llarg etcètera que ha convertit la transparència invocada pel president Puig en opacitat i la solvència en manifesta ineptitud.
És obvi que si el traspàs dels germans Anllò es produí l'any 2002, l'alcalde Motas no pot carregar amb la responsabilitat dels dèficits -de fet, interrogants- que assenyala l'escrit que li va adreçar fa setmanes el president de la Cambra. Altres alcaldes hi han tingut més paper o més absència de paper en tot aquest assumpte; és a dir, deixadesa. Tanmateix, no pot acceptar-se que el silenci més sorollós acompanyi l'actuació d'alcaldes i de Corporacions Municipals. Encara menys que la Direcció General del Patrimoni es trobi desapareguda. I, per descomptat, que res no se sàpiga sobre qui va autoritzar obrir hotels dels germans Anlló, emportar-se'n béns mobles que a dintre s'hi trobaven i on es troben aquests i, a més a més, que això fos fet sota el llum del sol i sense que la policia municipal se n'assabentés. En honor d'aquesta última, dic que això és senzillament impossible. En conseqüència, ensumo que la complicitat s'hi ha donat i que aquesta s'ha produït en l'estadi polític.
L'alcalde Motas, segons que es dedueix de nota de premsa lliurada per l'Ajuntament, es troba satisfet per haver "aconseguit" 416.500 euros que el govern de Catalunya devia a l'Ajuntament i haver "perseverat" per obtenir-los. Em sembla una trista, pobre i infantil manera de fer i d'expressar-se. Diu la nota de premsa que 2.260,19 euros dels rebuts ho han estat "en virtut d'un conveni de manteniment d'edificis". Permeti'm, senyor alcalde: De quin conveni es tracta, sota quin emparament legal es va signar, qui ho va fer per part de l'Ajuntament i a què obligava? Ho dic perquè la norma assenyala que la Direcció General de Patrimoni "és" la responsable de procedir a adoptar mesures de conservació dels béns rebuts, i no pas l'Ajuntament, i fer veure que els hotels Anlló han estat objecte de conservació, quan han estat "espoliats" a parer del president Puig, és una obscena manera de prendre el pèl a la ciutadania.
És per tot això, per allò expressat pel president Puig en la seva missiva i per la pudor a merda que fa tot plegat, que entenc que l'alcalde Motas hauria de portar el tema davant la Fiscalia de Anticorrupció. En cas de no explicar-se ell i també la Direcció General de Patrimoni, i explicar-se bé, l'ombra de la sospita s'haurà estès en tota la seva potencialitat sobre l'Ajuntament i sobre l'esmentada Direcció General. Si el silenci els acompanya, com s'ha fet en aquests vuit anys, no seré jo qui ho contempli passivament. Mai no m'ha agradat el concepte i el terme corrupció, i sempre m'ha desagradat profundament que els rectors de la cosa pública se sentin impunes davant la llei. Deuen ser manies meves, però és que la llei també m'acompanya en aquest punt.
AUGMENTAR TEXT »
