L´estafa del conegut

CAMPRODON | JORDI REMOLINS Mentre passejava pel passeig Maristant de Camprodon, en Pere Puigmal va sentir que el cridaven. «Pere, no em coneixes?», va dir-li un desconegut. «Sóc en Martí, que havia fet de fuster a la colònia». Com que en Pere havia fet de fuster durant molts anys, va estranyar-li no reconèixer-lo, però se'l va escoltar. El desconegut va dir-li que ara treballa a París, i que hi tenia una botiga de roba de marca. La seva visita a la Vall de Camprodon responia suposadament al fet que havia vingut a comprar roba per vendre-la a França. El desconegut va guanyar-se la confiança d'en Pere, fins al punt d'anunciar-li que volia fer-li un regal per a ell i per a la seva dona, la Carme. La mateixa Carme explica que «em va estranyar molt que se'n refiés fins al punt de portar-lo a casa». Quan hi van arribar ella mateixa va afanyar-se a dir-li que no els convenia cap regal, d'una forma bastant taxativa. A l'home va quedar-li clar que havia fracassat en el seu intent, i va marxar amb la cua entre cames. En tot cas, «com que no ens va fer res tampoc podem denunciar-lo», ha explicat la parella. La ràpida reacció de la Carme va ser causada pel fet que li havíen explicat els casos de dos coneguts, que van ser estafats amb 1.000 i 300 euros respectivament. En aquests casos el regal que els havia fet el desconegut va consistir en una jaqueta teòricament de cuir, però que en realitat era de plàstic. Abans de marxar de la visita, l'home en qüestió demanava diners per la benzina, o bé per poder dinar, i així va aconseguir que les seves víctimes li donessin diferents quantitats de diners que teníen a casa o bé que van treure del caixer automàtic. Ella considera que els autors pràcticament «hipnotitzen».