Dia de foc i fum al Baix Empordà. Després de setmanes de calma tensa les flames van aparèixer ahir per arrasar un centenar d'hectàrees de camps i boscos dels termes de Vilopriu, Gaüses i Colomers. Tot i que van contribuir a propagar-lo no van ser la calor ni la sequetat del terreny el que va desencadenar el primer incendi important de la temporada sinó que, segons totes les hipòtesis, cal buscar les culpes en la mà imprudent d'un desaprensiu que va llençar una burilla des de la finestreta d'un cotxe. Un ampli desplegament dels Bombers va servir per domar el foc però aquesta no va ser, per res, una feina fàcil. Fins a setanta dotacions terrestres i onze d'aèrees van estar atacant els fronts per totes les bandes possibles per mirar d'evitar que les flames seguissin menjant-se tot el que els sortia al pas. A les acaballes de la tarda els moments més crítics havien passat però la situació de perill seguia latent i els bombarders i les mànegues seguien remullant abastament el terreny fumejant per evitar revifalles.

Un marge que cremava a tocar la granja d'en Nià, a la carretera de Vilopriu, va generar la primera trucada d'alerta al 112 poc després de les dues del migdia. Era un foc petit però amenaçava d'estendre's cap al camp de cereals, recentment segat però encara combustible, que hi ha a tocar el marge. Així va ser i les flames van cérrer no només pel camp sinó pel turó que divideix Vilopriu del seu nucli Gaüses. Precisament una cinquantena de veïns de Gaüses (tot i ser un veïnat minúscul es divideix entre els barris de Dalt i el de Baix) van ser els qui més a prop van veure passar les flames i els Mossos d'Esquadra (asseguren que seguint indicacions dels Bombers) van evacuar-los de casa seva per evitar que quedessin atrapats per un incendi que cada cop es feia més amenaçador. Aquests veïns -la majoria dels quals es van negar a anar al pavelló de Verges tot i que havia estat condicionat per donar-los sopluig- es van quedar a la petita plaça del poble -plaça Francesc Macià- fent-se companyia i comentant la jugada. De fet, el tema de conversa dominant era el malestar que tenien amb Mossos i Bombers. Part de les queixes eren perquè «ens han vingut a fer fora de casa nostra» quan, segons ells, no hi havia una situació de perill real però, també manifestaven sorpresa perquè «els bombers han trigat ben bé tres quarts d'hora a aparèixer després que els avisessin».

El cas és que la columna de fum, gruixuda i espessa, era perfectament visible des de quilòmetres lluny i una imatge es repetia al llarg dels pobles: veïns al carrer amb la mà sobre els ulls a mode de visera analitzant com evolucionava el que semblava un núvol dens i grisós que naixia des d'arran de terra. A aquestes alçades els Mossos havien tallat les carreteres que encerclen la zona afectada (la GIV-6233 i la GI-631).

A les quatre de la tarda el foc empenyia cap al nord (camí de Camallera) i les flames corrien per una franja forestal coneguda com a Bosc d'en Felip. Els Bombers agafaven aigua d'allà on podien i tant és així que per no fer cua al marge esquerre del Ter, a Colomers, els camions i els helicòpters no dubtaven a buidar basses i piscines particulars per, immediatament després, llençar l'aigua sobre els focus de foc. Mentrestant, també van haver de ser desallotjats 84 nens que estaven a la casa de colònies El Ginebró de Vilopriu ja que, malgrat que el foc no els va posar en perill, per precaució es va decidir portar-los a casa seva amb autocar. El gruix dels nens eren d'Aiguaviva tot i que també n'hi havia uns quants de la Bisbal.

Arran de la carretera de Vilopriu el comandament dels Mossos, Joaquim Belenguer, el dels Bombers, Enric Cano, i els dels Agents Rurals, Ignasi Dalmases, miraven cap al marge on un seguit de banderetes indicaven que allò havia estat l'inici de tot.