les campanes de santa cristina

L'articulista expressa la seva opinió sobre el que considera un excés de zel de les autoritats locals en impedir els repicaments per prioritzar el silenci

JOSEP LÓPEZ DE LERMA És innegable que les campanes de les nostres esglésies integren l'herència cultural rebuda i és igualment innegable que portem alguns anys d'ignorant renec de la mateixa en benefici, ens expliquen, del silenci que a tot so ha d'acompanyar; és a dir, d'un impossible. Sovint, massa sovint, el sobtat trencament de l'anella de la Història ha estat provocat per la gent de "can Fanga". Gent d'asfalt, de presses i de perpetu soroll que ha cercat i ha trobat a les nostres contrades l'assossec que mai no li ha proporcionat la capital de la qual fugen. Gent, però, que passen en poc temps del "que maco!" i del "que bonic!" al combat imperialista contra la gent del camp o del poble perquè els porcs fan pudor, les vaques deixen anar fems, els gossos i els gats corren en llibertat o el toc de les campanes els molesta. Malauradament, ni tots els alcaldes ni tampoc tots els veïns els han plantat cara i a fer punyetes els han enviat -que és el que es mereixen. Òbviament, no tots els barcelonins són així, però a cada indret n'hi ha com a mínim un amb voluntat de tocar la pera.
De campanes d'església tancades o encadenades, vull dir, silenciades i emmudides, en tenim moltes. Tots aquells que han suggerit de fer-ho no han respectat ni el simbolisme que personalitzen ni el seu important paper ni menys a tots aquells que de campaners han fet al llarg de segles. Faig aquí el meu homenatge particular a la vila de Pontós que en record públic tenen a tots els campaners que han estat. És una excepció a la regla, però que val la pena esmentar-la pel que de sentit cívic té enmig de tantes cancel·lacions fetes, que les haig d'entendre com a dimissions absolutament impresentables atès que les campanes ja hi eren molt abans que el subscriptor de la protesta arribés al poble o al veïnat. Imagino que en Lluís Llach hi estarà d'acord, puix en el seu país petit o com es digui la cançó hi fa un esment entranyable als campanars.
Ara li ha tocat rebre a les campanes de l'església de Santa Maria de Castell d'Aro, segons que informava Diari de Girona en la seva edició del 22 de juliol. Han deixat de tocar les hores i els quarts perquè l'Ajuntament va demanar al rector, el Dr. Fra Ernest Zaragoza, que no toquessin des de les onze de la nit fins a la set de la matinada. L'explicació donada pel portaveu de l'equip de govern, que ho és de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró, no deixa de ser de ser d'aquelles que només la mediocritat pot explicar: La intenció, ha dit Martí Duran, és que les campanes no sonin els mesos d'estiu amb l'objectiu de respectar el descans d'aquells que tenen o bé les finestres obertes o bé problemes de son. Ni l'actual rei dels acudits, el gran Toni Batllori, s'hagués atrevit a dir en tan poques paraules tantes bromes, i que em dispensi l'edil.
L'equip de govern del municipi de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró, permetin, no té cap mena d'autoritat moral en matèria de silencis. Fins i tot a la Xina i a Corea del Nord, també a Cuba, ho saben. Sé que exagero, però Platja d'Aro és el soroll i, essent-ho, no pot situar el silenci nocturn a Castell d'Aro o a s'Agaró com aquell que distribueix els contenidors de les deixalles: Un aquí i l'altre allí.
És a dir, fer-se el distret al nucli de Platja d'Aro en matèria de decibels, com si tots els seus veïns i forasters acostumats es trobessin a dormir entre màquines filadores, i imposar el toc de silenci a Castell d'Aro tot començant per les centenàries campanes de la seva església que, per cert, ja existia quan tots els regidors varen néixer. No val a dir, com ha reproduït el nostre diari, que l'Ajuntament ha rebut alguna queixa i d'aquí la decisió de "tocar" a Fra Zaragoza. O és que no han rebut mai cap queixa de sorolls nocturns al nucli de Platja d'Aro? Com diu aquell, que s'ho facin mirar!
El Consell Parroquial ha decidit que les campanes no tocaran ni de nit ni de dia, i ha recordat el rector que en el campanar de l'església s'hi troben tres campanes que de la parròquia són, instal·lades després de la Guerra Civil perquè, suposo, alguns incívics dels que el conseller Joan Saura té per costum homenatjar, a terra les varen baixar, i vostès ja m'entenen, i a més existeixen altres dues campanes instal·lades sobre la punxa del campanar que hi són des de fa segle i mig, posades per l'Ajuntament, la funció de les quals ha estat marcar els quarts i les hores fins que l'any 2006 es varen espatllar i des d'aleshores els diligents gestors de la cosa pública no han enviat ningú a arreglar el desperfecte com a senyal inequívoc de la seva preocupació perquè les coses funcionin acceptablement bé, que és l'encàrrec rebut per la llei. Com sempre passa, la parròquia ha vingut substituint al poder públic del municipi, inútil entre els inútils, i les seves campanes, i no les de patrimoni municipal, han anat marcant el pas del temps.
Ja no serà així. La intel·ligència dels que manen arriba a on arriba el soroll de les dues campanes silenciades per un llamp l'any 2006. Com a mostra, dos botons: El decret de tancament de campanes per a Castell d'Aro mentre es permet el sorollós soroll de Platja d'Aro i les visites guiades que l'Ajuntament muntades té per ensenyar l'església de Castell d'Aro a cost zero, és a dir, sufragant el feligresos la neteja del temple i altres despeses. Ha fet bé, molt bé, Fra Zaragoza quedant-se la clau. A campana clausurada, església tancada. Que l'anomenat equip de govern repassi l'evangèlic capítol del César i de Déu, eviti el ridícul i mentre, com deia en Joan Laporta, que n'aprengui!, perquè moltes són les lliçons que ha de ben repassar.

P.S. Fet l'article, llegeixo que l'equip de govern es fa enrere i ara vol que les campanes toquin les 24 hores. Si rectificar és de savis, errar és de babaus.