carreteres

JOSÉ LUIS TORRES En aquest tema de les infraestructures, en el de carreteres, que el de les elèctriques i el de les ferroviàries, per exemple, són figues d'un altre paner, estic fet un embolic. Sí perquè els ciutadans estem sent objecte de les demagògies i patint les contradiccions d'uns governants que, o no saben el que diuen, cosa que resultaria ja prou greu, o ens enganyen (puix que dir com a xinesos pot resultar políticament incorrecte per racista) diguem que com a súbdits d'en Zapatero, que potser encara és pitjor.
Mirin si no com tothom, des del president "generalici" avall, passant pels corresponents corpus econòmics i empresarials fins arribar als alcaldes de les nostres contrades, s'emplenen la boca reclamant més i més i més bones carreteres se suposa que amb la bona intenció que els nostres desplaçaments siguin més ràpids i més barats, que potser la Caixa ja s'ha capitalitzat prou amb els anys d'explotació de l'ara anomenada Abertis.
Però el cas és que, aquesta reclamació gaudeix de dues importants contradiccions.
Una, que només és unidireccional, és a dir, que va dirigida envers les infraestructures que són responsabilitat del govern central, i l'altra que les mesures d'ordenació de la circulació que adopten les administracions, siguin estatal, autonòmica o locals, van en contra d'allò que, com dèiem al principi, sembla ser el nucli de les reclamacions: la rapidesa.
Veiem uns exemples des de la perspectiva més pròpiament figuerenca. La carretera NII és un desastre, es diu, i s'ha de desdoblar, però sembla com si la sortida nord de l'AP7 estès feta o si l'autovia interrupta a Roses no existís.
Més de trenta anys d'autonomia convergent i vuit anys de tripartit no han estat capaços de solucionar l'arribada a Figueres pel nord i la sortida de Figueres cap a l'est i les cues, i les pèrdues de temps i de diners són constants.
I per si no n'hi hagués prou, les darreres reformes, amb l'excusa pseudoprogressista de pacificar el trànsit, no han fet sinó incrementar els inconvenients dels conductors: per cada vianant que creua per un pas zebra elevat la carretera, milers de vehicles frenen, salten i arrenquen perquè algun avorrit, des d'algun dels bancs de la Marca de l'Ham, respiri gasos de tub d'escapament.
Ah, i espereu-vos a la reforma del carrer de Vilallonga. La N-II és una rèmora, però les obres fetes durant la darrera legislatura municipal, que han significat una milionària despesa per alguns contribuents no han aconseguit sinó retardar l'arribada a la ciutat des de la sortida sud de l'autopista o viceversa. I ara estan pensant que per la ciutat es circuli a 30 per hora. Molt bé!
O sigui, que demanen més infrastructures, una despesa d'uns diners que no tenim, per guanyar temps en els desplaçaments entre viles, i alhora ens gastem uns diners que no tenim, per perdre'l quan arribem a les ciutats. Intel·ligent oi que sí? Doncs així anem.