finalment ha petat per uns lavabos. Però podia haver petat, ja, en altres ocasions per un reguitzell de motius que seria llarg enumerar i analitzar. Els parlo del "quadripartit" que ha governat l'Ajuntament de Blanes aquests darrers tres anys.

Com que vivim en un estat i un país encara tendre en l'exercici de la democràcia, els pactes a tres o quatre bandes, com el que s'ha trencat a Blanes, no acostumen a arribar al final de les legislatures en un tant per cent força elevat. Això, que en països de llarga trajectòria democràtica no sol comportar massa problemes, aquí sempre té el mateix perdedor, el mateix perjudicat: la circumscripció i els seus administrats. De fet, en molts aspectes aquests ja comencen a perdre-hi a l'inici del mandat quan els col·ligats es reparteixen càrrecs i responsabilitats (regidories, conselleries, etcètera) en funció de percentatges i equilibri de forces, abans que d'idoneïtat, capacitat pel càrrec i respecte als administrats.

L'altra nit, tot fent un tomb per Lloret amb uns amics, l'itinerari ens apropà als nous equipaments inaugurats o a punt de fer-ho (Casino, Parc de Can Xardó, Nou Teatre, Rieral). De memòria em vingueren al cap els equips de govern que aquests darrers vint anys han passat per la casa gran. Governs forts amb majories estables. I oposicions també fortes però raonablement dialogants i disposades a consensuar i col·laborar en els grans temes. Res a veure amb Blanes, on fa anys arrosseguem les conseqüències de pactes fràgils o inconsistents, de picabaralles de vol gallinaci i de lamentables i estèrils rivalitats i enemistats personals.

No, decididament els blanecs no podem sentir-nos massa "gais" (alegres, contents) de com van les coses a casa nostra. Necessitem com el pa que mengem, ni que sigui per una vegada, un equip de govern ampli i estable que no hagi d'estar malbaratant constantment energia per recomposar fils i ponts trencats. I sí, decididament sí, aniria molt bé que els polítics blanencs: els que governen i els que estan a l'oposició, a banda de competents i honestos, fossin una mica més friendlys (amics).