"Els ajuts a Ryanair són proporcionals als avions amb base: a menys operacions menys diners"

En una millor qualitat i dignitat de l'espai físic d'atenció al ciutadà. Vistalegre havia quedat obsoleta. Que sigui al centre de Girona i on la Generalitat ha posat totes les seves dependències és un valor afegit definitiu, un salt qualitatiu.

En relació amb aquesta nova seu, com valora el trasllat i la resposta dels ciutadans, gairebé dos mesos deprés d'inaugurar-la?

Ens enfrontàvem a un canvi històric, no teníem precendents a la història de la Generalitat de concentrar dependències i compartir serveis, d'organitzar l'atenció ciutadana de manera unificada. Estem contents, tot i que en un projecte d'aquesta naturalesa hi ha incidències, però s'han anat solucionant gràcies a la bona feina de la gent d'aquesta casa.

Com afectarà a l'aeroport de Girona la decisió de Ryanair d'operar des de Barcelona?

A curt termini no afectarà, Ryanair ens ha dit que la temporada d'estiu està garantida. Pel que fa a la d'hivern, amb les dades que ens han passat pot afectar algunes freqüències, però les rutes es mantindran. La destinació final de molts viatgers de Ryanair que utilitzen l'aeroport de Girona és Barcelona, d'aquests tampoc ens en beneficiem ara. A mig i llarg termini, evidentment que hi pot haver un interrogant, però és que en general el món de les companyies aèries és molt incert. Veníem de molta estabilitat i creixement, però teníem clar que això no és sostenible. Passar de 500.000 usuaris a 5 milions en 5 anys és inèdit i ja sabíem que no es perllongaria en el temps.

Es procurarà captar altres empreses que garanteixin l'activitat?

Malgrat les dificultats del moment i de trobar nous operadors, ho estem fent. Ha reeixit aquest hivern amb Transavia i no ho ha fet amb Àndalus, que tot i mantenir alguna operació amb Marroc no han acabat de funcionar altres destinacions. Tenim bones expectatives al mercat rus, tot i que ara no podem donar-ho per fet. Daltra banda, pensant en un futur més llunyà, tenim una oportunitat que hem d'explorar: la connexió de l'aeroport amb el port de Palamós, que ens està anant molt bé com a destinació de creuers i el dia que siguem capaços d'ajuntar les dues variables, que sigui un lloc de sortida i no només d'escales, hi tenim un potencial important. Vull fer una reflexió sobre les competències de l'aeroport. Quan hi va haver el debat estatutari es va dir que els aeroports dits secundaris podien gestionar-se des del territori i no ha sigut així. Davant decisions com aquesta de Ryanair s'evidencia que les nostres eines no són més que la voluntarietat, però no tenim competències de gestió. Això no vol dir que Aena gestioni malament l'aeroport de Girona, ho està fent bé, ha fet una nova terminal, un sistema de senyalització antiboira i uns nous aparcaments.

La Generalitat es replantejarà les subvencions a Ryanair?

La nostra política d'ajuts sempre és proporcional als avions amb base. Per tant, a menys operacions menys diners, això és automàtic. Els ajuts públics no poden créixer de manera il·limitada i la societat ho ha d'entendre, així que volem traslladar la reflexió al món empresarial i turístic gironí que potser seria convenient que hi hagués una coparticipació, sense imposar res a ningu. Ja sabem que és un mal moment, però hi ha altres models de gestió en què el sector privat està molt més implicat que a Girona.

La baixada de l'atur a Girona (1.972 aturats menys al juliol) és esperançadora o un indicador temporal a causa del turisme?

És una bona dada, però hem de ser realistes i sabem que la tardor és un mal moment. Hem d'analitzar aquesta dada dins un conjunt i hi ha altres indicadors positius, com la creació d'empreses des de principis d'any, més afiliacions a la Seguretat Social i el turisme que va relativament bé. Hi ha coses que continuen sense arrencar, com el flux del crèdit; hi ha empreses gironines que els costa tirar endavant projectes perquè els bancs tanquen l'aixeta. Però crec que hem sentat les bases i hem fet una millora estratègica clara en temes econòmics.

La crisi es va evindenciar en els pressupostos de la Generalitat a Girona, amb una retallada d'inversions per al 2010. Aquesta serà la tendència per al 2011?

Jo crec que el 2011 mantindrà els escenaris actuals. Tot i així, els anys que coincideixen amb el mandat que m'ha tocat ser delegat a Girona són els de més esforç d'inversió des de la transició. Penseu sinó en els Plans d'obres i serveis als ajuntaments, els plans de barris, el desdoblament de carreteres, el gran esforç per renovar parcs de bombers, edificis judicials, el nou centre penitenciari de Figueres... Podríem posar molts exemples que, sumats, apunten més inversió a la nostra demarcació en el que respecte a les competències de la Generalitat.

Educació és un dels més perjudicats, amb deutes als Consells comarcals per pagar els serveis de menjador i de transport o amb la frenada de noves construccions...

Sobre els Consells i els ajuts del Departament, hi ha hagut tensions de Tresoreria que esperem que al llarg de l'estiu es resolguin. A nivell d'obres, aquests anys a Educació s'han fet moltes obres, 27 centres construïts o en execució; a banda d'aules d'acollida, plans d'entorn... Crec que s'ha fet molta feina i ha incidit en temes claus per al futur a les aules. També s'ha de fer un reconeixement a la tasca dels docents.

A això s'hi afegeix la retallada del Ministeri de Foment i l'aturada del desdoblament de la N-II.

És lamentable per raons de fons i de forma. De forma perquè totes les infraestructures tenen interconnexions amb altres administracions. Nosaltres treballem en base a la planificació i que, tot de cop, una peça caigui et trastoca tota la resta. Aquest tram de la N-II que l'Estat deixa de fer tenia interconnexions amb la xarxa de la Generalitat i, per tant, el primer que hauria d'haver fet és dir-nos-ho. I la raó més de fons és que clama al cel que una carretera que històricament ha patit molta desinversió ara en torni a patir. Si no hi ha diners, l'Estat ha de discriminar positivament aquelles actuacions que vénen d'una situació de més manca històrica d'inversió. És una ceguesa no veure que ens convé a tots, també a l'Estat, tenir aquesta carretera en condicions.

La nevada i l'apagada del març ha estat una de les emergències més importants del seu mandat. Què creu que cal millorar?

Va ser excepcional. Jo crec que la reacció de les competències públiques va ser molt ràpida, però aquelles que estaven en àmbits de decisió d'empreses privades com és Endesa i operadors telefònics no va funcionar, i s'ha de dir claríssim. Primer a nivell de comunicació, i això és el que més qüestiono. Traslladàvem als alcaldes la informació que ens donaven i, amb tota la raó, ells ens van criticar que ho fèiem malament. Potser la lliçó que trec de tot això és que hem de tenir indicadors de com estan les xarxes privades.

Quin pensa que ha de ser el camí a seguir després de la sentència de l'Estatut?

Jo crec que la sentència i, sobretot, la gran manifestació del 10 de juliol fan que cada vegada més gent sigui més conscient que ens calen eines pròpies per guanyar espais de sobirania. No per tenir un estat com els del segle XIX, sinó per entrar a Europa en igualtat de condicions.

Passat l'estiu, tancarà el seu mandat com a delegat del Govern a Girona, el primer d'un representant d'ERC. Què en destaca?

S'ha planificat el territori, s'ha fet molta inversió i incidint en els aspectes més estratègics per al futur, resolent mancances històriques de Girona. I també hem configurat uns vincles amb la Catalunya del Nord, creant l'Espai Català Transfronterer. També crec que hem aconseguit bona entesa institucional i prioritzar la nostra demarcació.