Un afectat per la talidomida no rep les ajudes tot i les malformacions

FIGUERES | GEMMA TUBERT «L'estratègia de l'administració espanyola és força intel·ligent. Aquest és un problema que desapareixerà a mesura que els afectats anem desapareixent. Mort el gos, s'ha acabat la ràbia». Així resumeix la seva situació Gregori Arangonés. Ell, com moltes altres persones nascudes entre el 1957 i el 1963, està afectat per la talidomida, però l'Estat no el reconeix. Aragonés va nèixer l'any 1960 -tres anys abans que el fàrmac es retirés del mercat- i és minusvàlid. Té malformacions a les quatre extremitats i «als cinc anys, em van amputar les cames perquè sinó no hauria pogut caminar mai». Havia format part de l'Associació de Víctimes de la Talidomida (AVITE), «però fa un any vaig sortir-ne perquè sento que, en casos com el meu, no ens donen suport». El medicament servia per pal·liar les nàusees durant l'embaràs, però va acabar afectant greument els nadons.

El Govern espanyol va aprovar el passat 3 d'agost les indemnitzacions per a les persones afectades amb ajudes que van dels 30.000 als 100.000 euros, depenent del grau de discapacitat. El nou d'agost, Diari de Girona mostrava el testimoni d'una gironina, Àngela Barbi, a qui tampoc han arribat les indemnitzacions per aquesta situació, ja que l'Estat no la reconeix com a afectada. Ara, Aragonès se suma a aquesta llista, però afirma «no sóc l'únic». Les malformacions que pateix en Gregori no són suficients per considerar-lo un afectat.

Un sistema «poc seriós»

«Primer ens van dir que havíem de sotmetre'ns a un reconeixement mèdic a Madrid, tot i que vam demanar que es poguessin dur a terme en altres punts del territori», explica. Finalment, diu, «es van limitar a demanar-me unes quantes imatges de quan era petit i les actuals». També, però, valoraven les persones que encara conservaven envasos del fàrmac o bé les partides de naixement. Aquest protocol mèdic és el que ha deixat fora del reconeixement a Aragonès i Barbi.

En Gregori reclama que els sistemes per detectar-ho siguin «més seriosos». I és que, segons diu, «qualsevol metge expert de qualsevol altre país ho hauria dictaminat sense dubtar-ho perquè jo tinc els efectes que surten al llibre». Aragonès, a més, assegura que els afectats d'altres països com Alemanya o Anglaterra han pagat amb fons públics tractaments per als afectats i a Suècia comptes, fins i tot, amb beneficis fiscals i diverses ajudes socials. «Es tracta d'una llei injusta i discriminatòria que, a més, ha arribat 50 anys tard», sentencia.

No hi ha un cens sobre els casos, però Aragonès assegura que n'hi ha entre 2.000 i 3.000. «Molt més del que el Govern esperava», diu. L'associació reclama, pels afectats, a més, ajuda psicològica, ortopèdica i revisions periòdiques que serveixin per avançar. Aragonès afirma que «ni les ajudes mèdiques ni els diners compensaran el que hem sofert durant 50 anys, però és el mínim que es pot fer perquè poguem tenir una vida millor».