Ferran Adrià seria un dels únics exemples catalans, fins i tot estatals, que no compleix amb el tradicional "ningú és profeta a la seva terra". El cuiner barceloní, gairebé podríem dir rosinc d'adopció, guanya seguidors cada dia que passa i, el llistat de detractors, és ja una anècdota. Adrià és valorat allà on va i, sortosament, a Catalunya, a l'Alt Empordà i a Roses és admirat per gairebé tothom. Per un vegada som justos.

Adrià ha estat escollit millor cuiner del món però avui no voldria destacar ni parlar d'aquest guardó. Per un servidor encara és més important la relació entre el cuiner i la seva terra, cuinada a foc lent però amb una solidesa pròpia dels dolmens de l'Albera. Encara que Adrià estigui a Figueres, Madrid, París o Nova York recorda sempre d'on és. No oblida que és de català i ho ven. Orgullós de la seva terra, tot i tampoc s'oblida de tocar el crostó als seus perquè no es dormin.

Per la seva banda, des de Roses, la vila on ha desenvolupat bona part de la seva trajèctoria professional, saben de la importància d'El Bulli i, per aquest fet, el mimen diàriament i ningú, o gairebé ningú perquè sempre hi ha qui es capaç de trobar treus peus al gat, critica o posa en dubte el valor, la publicitat i la promoció que el restaurant aporta al municipi, a la comarca i a Catalunya.

Podria semblar que aquesta relació idíl·lica vivia una crisi quan Adrià va anunciar primer que tancava El Bulli per explicar posteriorment que simplement en volia canviar la filosofia i que treballaven perquè deixés de ser el restaurant que és ara. Apostava per donar un més. I Roses va tremolar. Durant pocs dies...I és que Adrià ha demostrat que s'estima Roses i, en col·laboració amb el consistori del municipi, ha posat fil a l'agulla per treballar en diversos projectes. El darrer d'ells presentat aquesta setmana, tot i que encara és una idea molt embrionària, persegueix donar un cop de mà a la històrica recerca de desastacionalitzar la temporada. L'objectiu és ambiciós però que es podia esperar de Ferran Adrià. Una vegada més aposta per arriscar, per innovar i tornar a fer-ho agafat de la mà i amb el suport del seu millor aliat. La seva vila d'adopció, Roses.