Quants establiments es dediquen a la compra i venda d'or a la demarcació de Girona? El Col·legi Oficial de Joiers, d'Orfebres, de Rellotgers i de Gemmòlegs de Catalunya ha explicat que la manca d'un «cens oficial» impedeix saber-ne el nombre total, sumant les joieries i altres iniciatives comercials que han sorgit, bàsicament, en els darrers dos anys i que es dediquen, sobretot, a la compra de peces d'or per fondre'l.

Joiers gironins consultats han descartat incloure la compra d'or en els seus negocis perquè desvirtua el sector i, en alguns casos, el professional joier pot tenir importants dubtes sobre la procedència d'una peça que una persona porta a fi de ser venuda. Prefereixen desentendre's i dedicar-se a la venda de peces, com ara rellotges, joies... En referència als inversors que compren or en ser, en època de turbulències financeres, una «valor segur», un lingot d'or de 24 quirats amb un pes de 100 grams pot tenir, ara, un preu de 3.600 euros i, segons els experts, amb un més que previsible (alguns ho neguen) augment del valor en període breu de temps.

La proliferació d'aquests negocis està basada en tres fets que actuen interrelacionadament: el preu de l'or és alt (s'ha triplicat en els darrers 5 anys); persones amb necessitat de diners es venen l'or de patrimoni familiar per aconseguir liquiditat immediata; i inversors, que abans adquirien productes financers perquè eren molt rendibles, prefereixen ara un valor més estable i, per tant, amb menys risc de perdre diners. Un joier d'Olot ha estat ben explícit en voler separar -«cada negoci és diferent»- les operacions més habituals d'una joieria -venda i reparació de rellotges...- de la proliferació de botigues de compra i venda d'or que s'han instal·lat en els municipis amb més habitants de Girona.

Un altre de l'Escala defensa que la compra i venda d'or hauria de ser un àmbit «regularíssim». En aquest cas, tampoc ha optat per sumar-se a la recerca del client que vol vendre l'or familiar. Tanmateix, a persones conegudes, i, per tant, de confiança, els ofereix un val per un compra posterior a la mateixa botiga. Considera que el «problema» que té la compra d'or és que la procedència sigui d'un robatori, tot i que els Mossos d'Esquadra fan un seguiment estricte de les adquisicions. Però també hi ha joiers que han diversificat el negoci amb la compra d'or.

Una joieria de Torroella de Montgrí explicava, en el moment de la consulta d'aquest diari, que «acabaven de posar el cartell» a l'exterior de l'establiment en disposar de tots els requeriments que exigeixen els Mossos d'Esquadra per desenvolupar l'activitat. A tall d'exemple, divulgava que les peces comprades s'han de fotografiar i deixar en dipòsit abans de fondre amb la finalitat que la policia autonòmica, en les inspeccions, puguin saber si procedeixen d'algun robatori. Un joier de la ciutat de Girona descarta la compra d'or perquè, metafòricament, «fa malbé la botiga». Ho defensa en el sentit que aquesta activitat fa perdre el prestigi i exclusivitat intrínsicament relacionats amb les joieries.