Ara fa uns 20 anys va arribar a l'Ajuntament de Vilobí, un projecte per fer un polígon industrial dedicat a magatzems i transports. Jo n'era l'alcalde. Tots els membres del consistori vàrem trobar interessant la proposta, tot i entenent les seves dificultats, sobretot per accedir al lloc triat: era al final del terme municipal, tocant als de Caldes i Sils, limitat per l'autopista. Era als camps de can Feixes, d'uns 150.000 metres quadrats. Recordo molt bé les tribulacions de qui llavors era conseller de Política Territorial, que ho havia de denegar, seguint les indicacions del tècnics del departament, que hi trobaven un seguit d'inconvenients: era el senyor Artur Mas. Els promotors eren persones "importants" i la decisió no era fàcil.

Desistida la proposta, els propietaris dels terrenys, una societat domiciliada a Panamà, els vengueren a una cooperativa gironina, que va proposar a l'Ajuntament la construcció d'una macrogranja per a 20.000 caps de bestiar porquí. Això va despertar l'alarma general: era a pocs metres de l'ermita de Santa Margarida, de can Cubarsí i altres habitatges. L'oposició de l'Ajuntament i l'ajuda dels veïns, recollida de firmes inclosa, va paralitzar el projecte.

Ara fa poc mes d'un any, va arribar a l'Ajuntament una proposta de fer un gran abocador de runes, dissimulat com a planta de reciclatge. Es va demanar més informació als promotors per estudiar-ho a un Ple. No en vàrem tenir més notícies: ara jo sóc només un regidor de l'Ajuntament, a l'oposició. Un dia, ara deu fer quatre mesos, vàrem ser convocats a un Ple extraordinari urgent, amb 24 hores, per aprovar la construcció del Parc Tecnològic del Reciclatge Gironí. Mancaven encara informes preceptius i un projecte que determinés, exactament, què es pretenia fer. El nostre Grup Municipal i també el de Tres Pobles vàrem votar en contra. El Govern, amb majoria, ho va fer a favor. No havien passat encara 24 hores, la Comissió Provincial d'Urbanisme ja hi havia donat el vistiplau, si be requerint l'aportació d'alguns documents. Ara ja ha començat el moviment de terres. Ens consta que sense permís municipal, ja que el tècnic ha requerit l'aportació de documentació.

L'exposició es un xic llarga. Però les preguntes que ens fem són molt concretes. I no hem trobat respostes a l'Ajuntament. Com és que s'autoritza una instal·lació industrial d'aquestes característiques en sol agrícola si tenim a molt poca distància polígons industrials que disposen de totes les mesures requerides per encabir-la, a Riudellots, Aiguaviva o Celrà? No té cap importància la manca d'accessos per a camions de gran tonatge, necessaris per a l'activitat?

L'Ajuntament de Caldes ha interposat el corresponent recurs contra la decisió i limita el pas per l'únic camí d'accés, que pertany al seu terme municipal. No té importància la proximitat a l'ermita de Santa Margarida i la masia de can Cobarsí, catalogat al catàleg corresponent del municipi? És que ara han canviat els criteris, molt restrictius, dels departaments de Medi Ambient, d'Urbanisme, de Cultura, etc. I serà possible, amb les mateixes facilitats, construir plantes de biomassa en qualsevol terreny agrícola (i en tenim almenys quatre en estudi a la comarca)?

Els propietaris de terrenys collindants tindran les mateixes facilitats per convertir-los en industrials? O es facilitarà l'ampliació de granges o la nova construcció, en explotacions agrícoles i ramaderes o la d'habitatges en sol rústic, que tantes dificultats troben ara i que requereixen tramitacions, sovint, d'anys?

Ens consta que l'empresa promotora d'aquesta activitat havia de marxar del lloc que ocupava a l'entrada de Girona amb motiu de la construcció del TAV, i, fins i tot, que va haver de ser desallotjada, segons sembla, per els Mossos d'Esquadra. Però, en tot cas, igual que altres empreses, ho devia saber fa més de dos anys, que se li acabava el termini i podia cercar un emplaçament idoni, en lloc adequat, ja que devia rebre la corresponent indemnització.

Qui serà el responsable de controlar aquesta activitat, en un lloc apartat i sense infraestructures de gestió pública, com el temuts abocaments, risc d'incendi, sorolls per als veïns, fums, etc? Caldrà cercar quins interessos s'amaguen darrere el Parc Tecnològic? Qui en són els promotors que han trobat tantes facilitats? Algun motiu justifica les presses?