La vaga general prevista per al proper 29 de setembre i impulsada pels dos grans sindicats estatals, Comissions Obreres i Unió General de Treballadors, no només ha rebut l'acceptació dels moviments sindicalistes. Des d'una part de l'Església, concretament des d'un organisme pertanyent al Bisbat de Girona, també s'ha animat els ciutadans a participar a la protesta contra la reforma laboral instaurada pel Govern espanyol.

Mossèn Vicenç Fiol, membre de l'equip de Pastoral Obrera del Bisbat de Girona, va declarar a través d'un text personal escrit a la revista El Senyal-editada pel Bisbat de Girona- que el dret a la vaga esdevé un mitjà "just i legítim". Una mesura que complementaria, així, la "via del diàleg", segons assegura en el seu escrit. A l'article, Fiol també fa una crítica al capitalisme, tot justificant el suport popular que hauria de rebre la convocatòria de vaga que es celebrarà a finals d'aquest mes de setembre. «El dogma de fe del capitalisme és el benefici, el guany, no el bé de les persones. Per això, no ens podem deixar enganyar, i el dia 29 de setembre hem de sortir tots al carrer per defensar els drets inalienables de les classes populars», sentencia en l'escrit que recull el darrer número d'El Senyal.

Des de la Pastoral Obrera s'ha assenyalat que l'escrit de Fiol és a títol personal i que l'ha fet com a membre d'aquest organisme tot i que des de la mateixa Pastoral es manté la legitimitat de fer una crida a la participació de la mobilització contra la reforma laboral aprovada pel Govern.

La voluntat reivindicativa de la Pastoral Obrera del Bisbat de Girona no resulta nova. Anteriorment, durant la Jornada d'Estudi sobre la reforma laboral del passat 10 de febrer, la Pastoral Obrera de Catalunya ja va demanar un augment en la conscienciació sindical dels treballadors i, d'altra banda, va sol·licitar el suport de la jerarquia eclesial per fer front a les demandes.

Entre altres coses, el text advocava per les 35 hores setmanals sense pèrdua de sou, per la reducció dels models de contracte temporal, i per una jubilació «real» als 65 anys, tot al·legant que la proposta de jubilació obligatòria als 67 es tracta d'una mesura arbitrària i poc òptima per combatre l'atur.