la tarda va transcórrer amb calma en
la primera jornada de correbous. Un grup de joves salta la tanca davant la presència d'un bou, la imatge més repetida de la tarda.Un bou llança pels aires un dels nois després de ser empaitat.Un noi toca el morro d'un bou dins una piscina-refugi de l'arena.
El primer bou va sortir com un llampec a dos quarts de sis de la tarda. A la plaça, una trentena de persones -la majoria joves- l'esperaven després de mitja hora d'escalfament i tanteig del terreny, sota l'escalfor del sol, només apaivagat per un petit aspersor dalt d'un fanal al centre de l'arena. I el miler de persones assegudes a la plaça portàtil van deixar anar els primers aplaudiments.
Era el primer dia del 24è correbous de Vidreres, un dels espectacles d'aquestes característiques que més gent acull de la comarca en un any marcat per la prohibició de les corrides de toros a Catalunya. Res a veure amb els correbous, on l'animal no és sacrificat. Ni tan sols semblant a d'altres modalitats, com el toro embolat, en què s'encén una teia lligada a cada asta de l'animal; ni amb el toro ensogat, en què les banyes del toro estan lligades a una corda que diverses persones subjecten. Vidreres va viure la jornada aliena a la polèmica malgrat tenir com a protagonista un animal que s'assembla al toro, però és un bou, i malgrat les sospites que un grup antitaurí boicotegés l'acte.
Sobre la possible polèmica, l'organització de l'esdeveniment va destacar ahir que "defensem els correbous" no les corrides de toros, remarcant la difèrencia entra un i l'altre. Aquesta festa, que avui viurà la seva última jornada, té una llarga tradició que va ser recuperada per "modernitzar-la", van explicar, amb una plaça més gran, després de recordar els inicis del correbou de Vidreres "una tradició de tota la vida" que va començar temps ençà amb quatre tractors que deixaven anar un parell de "caps" de bestiar.
Ahir no hi va haver cap boicot, allà no va aparèixer ningú. Únicament més de 1.000 persones de totes les edats disposades a passar la tarda de la manera més entretinguda possible tot i que, perquè amagar-ho, en un espectacle que no va únicament lligat a les habilitats de la persona que esquiva el bou. A aquests se'ls aplaudeix, i de quina manera, quan han de córrer metres abans no els enxampi el cap de l'animal i de saltar la tanca de seguretat amb una pirueta. Però a falta d'habilitats, veure les "enganxades" dels bous amb els joves arrenca, en comptes d'aplaudiments, uns "ais" i crits que són l'altra cara de la festa, i també part de l'espectacle. De fet, les astes dels bous no estan afilades i malgrat veure ahir algunes caigudes espectaculars, els serveis sanitaris presents a la plaça no van haver d'actuar, només mirar.
Abans de la mitja part, on es van oferir jocs per la mainada, els bous van donar quatre ensurts comptats. Els més impressionants, dos joves que van volar pels aires. La resta, relliscades, enxampades pel darrere, caigudes... i els jocs. Més d'un bou va intentar saltar la tanca de seguretat rere el jove que la passava i les cartes es van tornar quan un dels animals va quedar situat dins unes reixes al centre de l'arena que serveixen als joves per amagar-se de les envestides dels animals.
Els bous, cansats de donar voltes als pocs minuts, paraven a beure aigua en una petita piscina que serveix de refugi, amb els xiulets de fons del públic que demanava més espectacle.
