Poc podien imaginar que el viatge a Edimburg acabaria essent tan complicat com el d'Ulisses a Itaca. I força més onerós. Sílvia Plana, el seu germà i prop d'un centenar més de viatgers es van passar dimarts més de cinc hores tancats a dins d'un avió aturat a la pista de l'aeroport de Girona. Amb l'aire condicionat sota mínims i sense menjar ni beure (a menys que ho volguessin pagar). El pitjor va ser que després de les cinc hores tancats el comandant de la nau els va comunicar que es cancel·lava i que baixessin de l'avió. Eren més de 2/4 d'11 de la nit. Que tothom s'espabili com pugui per trobar un lloc on dormir.

I això que, sabent que hi havia vaga de controladors francesos, els germans van telefonar a Aena per assegurar-se que el seu vol sortiria a l'hora prevista, les 17.20. De fet, el vol Girona-Edimburg no figurava entre els que Ryanair avisava a la seva pròpia web que anul·laria.

En arribar a l'aeroport tot semblava correcte, ja que van embarcar a les 17.30. Però un cop tots asseguts i amb els equipatges col·locats, el pilot va anunciar per megafonia que l'anlairament es retardava dues hores i mitja "perquè l'espai aeri francès està restringit per la vaga i no el podem sobrevolar". La perspectiva de passar dues hores i mitja a dins de l'avió sense possibilitat de sortir-ne ja va començar a molestar alguns passatgers... que encara no sabien el que els venia a sobre.

Després, cada hora s'informava d'un nou retard fins que, a les 22.30, el comandant -a saber si amb un estrany sentit de l'humor o amb sadisme- va tornar a parlar: "No sé si és una bona o una mala notícia, però aquest vol està cancel·lat".

Sense moure's ni menjar

La descripció de les cinc hores a l'interior de la nau continua essent digne del relat d'Homer: ni un seient lliure en tot l'avió, un pobre nadó a qui l'havien d'anar canviant a sobre dels seients, gent suant la gota grossa perquè l'aire condicionat només funciona quan l'avió està en marxa... més la gana i set de cinc hores de tancament.

En aquest sentit, Ryanair no va decebre: "les hostesses ens van dir que la política de Ryanair no els permetia donar menjar gratis però que en podíem comprar", explica Sílvia Plana, torbada per tanta generositat. A més, com que les reserves alimentàries no preveien tanta demanda, quan el carro va arribar a les fileres finals no quedava ni un sol entrepà. "Vaig sopar una bossa de M&M i una mini Pepsi". El preu? "Cinc euros".

Dos avions més de Ryanair van estar tota l'estona aparcats al costat del que havia de volar a Edimburg, també plens de gent i és de suposar que en les mateixes condicions.

Recuperar els diners

Una vegada van baixar de l'avió, encarcarats per la immobilitat, els frustrats viatgers van fer cua -"una cua llarguíssima, és clar"- per canviar les dades del viatge o recuperar els diners. Com que la majoria eren escocessos, Ryanair els va col·locar en un vol que sortia ahir de Barcelona. Per als germans Plana, l'odissea continuaria: "Com que el viatge de tornada no era des d'Edinburgh sinó des de Glasgow i, com que són dues reserves diferents, no ens han anul·lat la tornada". Ryanair considera que el vol Glasgow-Girona no es va anul·lar i, per tant, no l'ha de reemborsar... encara que els viatgers no haguessin pogut arribar a Escòcia. "Ara ens espera paperassa amb Ryanair i l'OCU perquè ens tornin els 150 euros de la tornada; perquè és evident que si no podem anar-hi no en tornarem, no?", explica la Sílvia, potser més protagonista d'un relat de Kafka que de l'Odissea.