Dimarts molts alumnes del Col·legi Santa Maria de Blanes ("els padres") varen iniciar el curs escolar estrenant uniforme: pantalons curts i polo blanc els nois i faldilla a quadres i també polo blanc les noies. Els mesos d'hivern el polo blanc es canviarà per un de vermell de màniga llarga i els pantalons arribaran fins als peus.
Vaig ésser alumne d'aquest col·legi uns quants anys, en la dècada dels seixanta (no hi havia cap altre centre a Blanes on estudiar batxillerat). Els records d'aquella etapa, ja lleugerament esvaïts pel pas del temps, són innumerables. Els agradables i positius, almenys en el meu cas, superen de llarg els negatius.
Entre els primers l'alegria i el sentiment de maduresa que experimentàvem a cinquè, quan, en iniciar el batxillerat superior, ja no estàvem obligats a posar-nos la bata que havíem portat durant un bon grapat d'anys.
No m'agraden els uniformes. De cap tipus.
Segurament, eminents pedagogs deuen haver debatut llargament els avantatges i els desavantatges d'uniformar els estudiants. En algun lloc he llegit que portar uniforme pot evitar greuges comparatius entre les indumentàries de nois i noies de famílies amb diferent poder adquisitiu.
També, en el cas d'algunes noies, evitar que vagin a escoles i instituts vestides amb robes que semblarien més adients per a la "disco" del dissabte que per a la concentració i l'estudi. Hi deu haver encara tot un reguitzell d'arguments a favor d'uniformar que desconec.
Fer-ho, però, no deixa d'ésser una altra batalla més, perduda per l'escola i els docents davant la inhibició i la manca d'implicació, "in crescendo", que mostren molts pares vers l'educació dels seus fills.
De fet, tot i la crisi, potser els resulti molt més còmode pagar els 200 euros que costen la versió estiuenca i la hivernal de l'equipament, que utilitzar i convertir la roba i el seu ús en una eina més d'educació del sentit estètic, de la mesura i de la configuració d'una personalitat pròpia.
Potser estigui equivocat, però, decididament tot el que comporti uniformar em sembla abans un viatge al passat que no pas un viatge cap al futur.
