DIETARI

Passa res si Ryanair retalla més del 30% dels seus vols des de Girona? De fet continua essent superior el percentatge de passatgers que agafen vols a Girona però que són originaris de Barcelona o estrangers que aterren a Girona però que tenen com a destí la capital catalana. Ja fa anys que el dietari adverteix que els irlandesos tenen com a estratègia la política de terra cremada consistent en esprémer tot el què poden un territori per, quan sorgeix una oportunitat més golosa, marxar sense importar massa la desolació que deixin al seu darrera. L'aeroport de Girona esvairà les incògnites sobre el seu futur el dia que aculli diversitat de companyies. Aquest és el repte. Però en una cosa té raó el president d'aquesta aerolínia de tómboles: Aena no serveix per gestionar Girona. És un organisme obsolet, jacobí i ineficaç. No sé com han de ser els costos i taxes però està clar que Aena no és el futur d'aquest aeroport.

diumenge Turisme a l'interior

Vilajuïga és un dels pobles que haurà tret rendiment a això que en diuen sinergies de partit. Aquesta petita població està governada per ERC i la conselleria que s'ocupa del turisme, també. Potser és una coincidència però l'edat amb fa ser cada vegada més incrèdul respecte a les conjuncions. Sigui com sigui, enhorabona a Pere Tries, l'alcalde, perquè ho ha aconseguit: Vilajuïga acull un Centre d'Atenció Turística (CAT), que juntament amb Sant Pere de Rodes (pertany al Port de la Selva però la majoria de visitants hi accedeixen i el relacionen amb Vilajuïga), el situen com un referent turístic de la comarca. Aquest CAT és un punt on el turista o viatger hi pot trobar tot allò que busca i, a més, pot dinar i fer una degustació de productes de la terra. A això li han afegit les visites guiades al castell de Quermançó, durant segles exposat a l'autodestrucció i durant els últims mesos sotmès a un petit lífting. El projecte de Vilajuïga és una bona notícia per un Alt Empordà que, a diferència del seu germà del Baix, mai ha cregut en les moltes possibilitats del turisme als magnífics pobles del seu interior.

dilluns Pa i ceba

Diu l'institut nacional d'estadística que la crisi ha fet reduir un 9 per cent el nombre de separacions i divorcis a les comarques de Girona. Una reducció que ens demostra que aquella frase castellana que diu: contigo pan y cebolla, té una base científica innegable, malgrat que el significat que se li atribuïa sigui lleugerament diferent a la realitat. S'interpretava com una frase per refermar l'amor quan en realitat era una una declaració de subsistència: units en temps de crisi, encara que sigui sense suportar-se, garanteix el pa i la ceba, que avui seria el pis i poder pagar la hipoteca.

dimarts Repugnant

Diuen que les situacions complicades treure el millor de les persones. Crec que estem davant d'una frase feta. Les situacions complicades, com ara la crisi, més aviat treuen la part més indecent d'alguns subjectes. Diu la fundació tutelar de les comarques de Girona que, a causa d'aquesta crisi, han augmentat el casos d'espolis a avis. Cuidadors que mentre treuen la merda i les babes del damunt dels vells, aprofiten per netejar-los butxaques, comptes i patrimoni. Hi ha res més repugnant? Segurament hi ha accions igual de fastigoses però més... no!

Dimecres empresaris d'oci

Els empresaris d'oci nocturn (així s'anomena ara els propietaris de pubs, discos i tuguris) amenacen amb una protesta per exigir solucions a la Generalitat per pal·liar la davallada del 35% de la facturació que han patit aquest estiu. Quins nassos no? Col·lapsaríem el país si totes les empreses que han vist precipitar-se el seus comptes d'explotació pressionessin el Govern perquè els solucioni els seus problemes. Demanen que a l'estiu s'ampliï automàticament els horaris de tancament. Això és com dir que aquestes localitats turístiques són només per a aquells que busquen nit i la gresca, sovint incompatible amb l'estiueig de repòs. Potser hi ha una política millor: que la Generalitat no faci res i deixi que caiguin els antres i tuguris (n'hi ha centenars aquí) perquè xapin els que no valen la pena i que subsisteixin els professionals de qualitat.

Dijous Centenari

Quan aviat farà tres anys que suposadament la Costa Brava (la denominació) va complir 100 anys, aquest cap de setmana es tanca el centenari. En públic pocs actors reconeixeran que ha estat un centenari poc lluït, intranscendent, gens rendible i en cap cas a l'alçada de la llegenda del territori en qüestió. Oficialment es responsabilitza a la falta d'inversió. La veritat però és una altra: No hi ha hagut cap mena d'implicació dels habitants de la Costa Brava en aquesta efemèride fictícia i forçada (les prospeccions històriques d'urgència han demostrat que a la costa gironina ja se l'anomenava Costa Brava molt abans de la data oficial del bateig). Una celebració que vol ser rellevant i vol disposar de repercussió internacional requereix, en primera instància, que els seus habitants, institucions, empreses... s'ho creguin. I aquí, llevat del Patronat de Turisme, ningú ha sabut veure el centenari com una oportunitat. De fet ni tan sols l'han sabut veure.

Divendres Perdre la casa

Unes dades fetes públiques avui per la UGT revelen que a les comarques de Girona s'han quadruplicat els desnonaments de persones/famílies perquè no poden fer front a la hipoteca. Durant el 2009, 2.249 van perdre la casa, quan el 2007 van ser 536. Aquestes dades s'afegeixen als molts indicadors que converteixen en una falòrnia la diagnosi d'aquelles veus -sobretot polítiques- que pregonen que ja ha passat el pitjor de la crisi. Perdre la casa crea una inèrcia negativa i una frustració que fa molt difícil aixecar el cap durant molt de temps.