El Govern aprova el Pla de les Comarques Gironines

Pel que fa a la mobilitat, articula les propostes sobre el sistema ferroviari de manera que es faciliti l'estructuració d'una xarxa ferroviària integrada mitjançant diferents estacions intermodals que, alhora, potenciïn els serveis d'altes prestacions i contribueixin a la vertebració interior del territori. També assegura l'accessibilitat per carretera, més enllà dels grans eixos, millorant les prestacions de les vies primàries i la resta de la xarxa territorial.

Amb el Pla territorial de les Comarques Gironines es completa el procés d'elaboració dels set plans territorials parcials establerts pel Pla territorial general de Catalunya (Alt Pirineu i l'Aran, Ponent-Terres de Lleida, Catalunya Central, Camp de Tarragona, Regió Metropolitana i Terres de l'Ebre).

L'elaboració del pla arrenca el setembre del 2009, quan el DPTOP va obrir un procés de participació pública per copsar l'opinió del territori. Els escrits de suggeriments tramesos pels ens locals, agents socioeconòmics i ciutadans interessats, els informes emesos pels ministeris i pels departaments de la Generalitat i les al·legacions rebudes durant els terminis d'exposició pública van contribuir a redactar el pla definitiu.

El pla integra les propostes dels plans directors territorials de l’Empordà i de la Garrotxa, aprovats, respectivament, els anys 2006 i 2008. Igualment, té en compte els plans directors urbanístics del Pla de l'Estany i del sistema urbà de Girona (ja aprovats) i del sistema urbà de Figueres (en tramitació) amb els quals manté la necessària coherència.

L'àmbit del pla

El Pla territorial de les Comarques Gironines ordena el territori comprès per les comarques de l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l'Estany, el Ripollès i la Selva. Són 208 municipis i 1.021 entitats singulars de població, amb 716.858 habitants. Les previsions s'han fet per donar servei a una població que, segons els escenaris de referència, podria superar els 800.000 habitants en el conjunt del territori l'any 2026.

El pla pretén reforçar la vertebració urbana del territori; establir directrius per a la implantació d'àrees d'activitat econòmica i per fomentar les activitats econòmiques diversificades; assegurar una millor accessibilitat als serveis; protegir el paisatge en tant que factor identitari i actiu econòmic, preservant l'activitat agrària; integrar les propostes viàries i ferroviàries d'abast general; aplicar criteris d'implantació de noves estructures prioritzant les solucions que facilitin el desenvolupament urbà, i millorar la xarxa amb carreteres que impulsin l’accessibilitat.

S'estructura en tres àmbits d'ordenació, el sistema d'espais oberts, el d'assentaments urbans i el d'infraestructures de mobilitat

Pel que fa al primer, el pla es configura com una eina per preservar els espais d'interès natural, agrícola i paisatgístic, i evitar la urbanització de zones de risc o mal comunicades. També reserva peces estratègiques de sòl per al futur, per impedir l'ocupació dels principals corredors d'infraestructures de la regió.

El 75% del sòl té una protecció especial. Inclou els espais naturals protegits per la legislació ambiental, els espais naturals d'interès regional i els connectors ecològics necessaris. Hi ha 40 àrees incloses al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i 34 més integrats a la Xarxa Natura 2000, entre elles la reserva marina de les illes Medes i els parcs naturals de la zona volcànica de la Garrotxa, del Cap de Creus o dels Aiguamolls de l’Empordà.

El 10,52% del territori té una protecció territorial, que proposa la protecció de diferents àrees de gran valor agrícola productiu i que aporten paisatges significatius o identitaris i també terrenys que, per estar encara poc edificats, convé mantenir com a espais no urbanitzats.

La resta del territori té una protecció preventiva. Inclou els sòls classificats com a no urbanitzables que no hagin estat considerats de protecció especial o territorial. El Pla atorga aquest nivell de protecció al 8,42% del territori que abasta.

Assentaments urbans

Pel que fa als assentaments urbans, el pla té com a objectiu formular un conjunt de propostes perquè el desenvolupament urbà recaigui fonamentalment en les ciutats de més pes i amb més aptituds per articular el territori. Es vol evitar el creixement desproporcionat dels nuclis més petits afavorint, però, el manteniment i la millora de la seva estructura urbana. També s'intenta evitar la dispersió de la urbanització sobre el territori. En aquest sentit, el pla destaca que els pols urbans amb major pes són els que s'articulen a l'entorn de Girona, Blanes-Lloret, Figueres, Sant Feliu de Guíxols, Palamós-Palafrugell i Olot.

El Pla divideix el sistema d'assentaments en 29 àmbits: 7 a l'Alt Empordà; 6 al Baix Empordà; 4 a la Garrotxa; 3 al Gironès; 1 al Pla de l'Estany; 3 al Ripollès, i 5 a la Selva.

Estratègies de desenvolupament

Per ordenar el creixement dels diferents municipis, el Pla proposa estratègies diferenciades per a cada nucli de cada àmbit, tot recollint les directrius que marquen els diferents plans en curs o tramitats i assignant-ne de noves als municipis de la Selva i el Ripollès. En aquests dos casos, el document assigna estratègies de desenvolupament als seus municipis, amb la voluntat d’afermar el pes relatiu d’aquestes comarques sobre el conjunt de les comarques gironines i de Catalunya.

El creixement potenciat, establert per a aquelles àrees en què es considera convenient potenciar el seu rang com a nodes territorials per la seva importància urbana, es destina a les àrees Figueres-Vilafant (Camp dels enginyers), la Bisbal d'Empordà, Palafrugell-Mont-ras, Besalú, Santa Coloma de Farners, Girona-Salt-Vilablareix (el Perelló) i Banyoles- Porqueres (Mata)-Cornellà de Terri.

El creixement mitjà o moderat, que determina un creixement en extensió proporcionat a la importància dels nuclis on s'apliqui com a àrees urbanes, es destina a Pont de Molins, Vilafant, Vilamalla, Cassà de la Selva, Celrà, Llagostera, Maçanet, Sils, Vidreres i Riudellots de la Selva.

Un altre àmbit d'actuació és el desenvolupament qualitatiu, l'estratègia assignada als nuclis històrics que, per diverses circumstàncies -orografia, inclusió en paratges protegits sectorialment, gran potencial d’incorporació d’àrees especialitzades-, han exhaurit el sòl per a l'extensió de la urbanització, però que, com a mínim, han de mantenir el seu pes relatiu en l'estructura territorial.

A la comarca del Ripollès, bona part dels municipis, llevat de Campdevànol i Sant Joan de les Abadesses, tenen l'estratègia de desenvolupament qualitatiu. A la Garrotxa aquesta circumstància es dóna a les viles incloses dins el Parc Natural de la Zona Volcànica. Al llarg de la costa de l'Empordà i la Selva és allà on es donen més situacions on cal assegurar el desenvolupament de determinades àrees residencials adjacents a les viles.

Infraestructures de mobilitat

El Pla recull totes les previsions del Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC), amb una especial atenció al transport ferroviari i a l'articulació d'una xarxa viària que asseguri l'accessibilitat al territori més enllà dels grans eixos de pas.

Entre d'altres qüestions, el pla preveu la creació d'un sistema de rodalies propi a les comarques gironines, superposant les línies de Maçanet-Massanes-Flaçà i Riudellots de la Selva-Figueres. Les noves rodalies enllaçaran amb la xarxa d'altes prestacions a Girona i Figueres-Vilafant. Igualment, el Pla proposa analitzar la viabilitat de fer arribar les rodalies de Girona fins a Blanes.

També es preveu potenciar el servei ferroviari en el corredor Barcelona-Vic-Ripoll-Puigcerdà per millorar la connectivitat ferroviària del Ripollès.

Transport de mercaderies

Pel que fa al transport de mercaderies, totes les línies d'altes prestacions proposades, així com les convencionals, són aptes per a la seva circulació, llevat de la Barcelona-Puigcerdà. Això suposarà una millora notable de la competitivitat del ferrocarril envers la carretera amb una disminució dels temps de transport. La línia convencional Barcelona-Portbou assumirà sobretot els trànsits de mercaderies on el temps de transport no és un factor tan decisiu. Per evitar el pas per Girona i Figueres, es preveu l'execució de dues variants exclusives per al trànsit de mercaderies.

Pel que fa a la plataforma intermodal de Vilamalla-el Far, actualment en execució, funcionarà com una gran terminal ferroviària que canalitzarà i redistribuirà els trànsits de mercaderies des de la xarxa convencional cap a la d'altes prestacions.

Impuls dels eixos viaris

Tot i que el Pla posa l'èmfasi principal en la xarxa ferroviària, també s'ocupa dels principals reptes de la xarxa viària, com són optimitzar els corredors existents; reforçar les connexions interiors cap a la Garrotxa i el Ripollès, i les no radials; donar resposta a la sobrecàrrega de la població estacional, i millorar la connectivitat entre els pobles petits.

Es proposen intervencions a la futura autovia A-2 (més accessos per millorar la connectivitat interna de les Comarques Gironines); el desdoblament de l'Eix Transversal; el perllongament de la C-32 per la costa del Maresme fins a Blanes i Lloret de Mar.

També s'assigna un paper vertebrador determinant a les estructurants primàries com l'Eix Pirinenc Portbou-Figueres-Olot-Ripoll-Cerdanya; la C-35 Sant Celoni- i Maçanet-Llagostera; la C-26 Berga-Ripoll; la C-17, variant est de Ripoll; la C-63 Olot-Maçanet i Vidreres-Lloret de Mar; la C-66 Besalú-Girona i Medinyà-Torrent; la C-31 Torrent-Santa Cristina d'Aro; la C-65 Santa Cristina d'Aro-Girona; la N-141 Amer-Girona; la C-25 aeroport-Riudellots-Caldes de Malavella; la N-260 Figueres-Roses; la C-252/C-31 la Bisbal-Figueres; la Ronda sud-est del sistema urbà de Figueres, i la Ronda est de Girona (N-II). De totes elles es diu que hauran de ser objecte d'atenció preferent als projectes i plans d'infraestructures.

De les vies estructurants secundàries, eixos de mitjà i curt recorregut que han de garantir la connexió entre els nuclis i la seva accessibilitat a la xarxa primària, el pla en diu que se n'han de millorar les prestacions de moltes d'elles, tot i que deixa la concreció de com hauria de ser la secció als corresponents projectes o plans sectorials.

Per últim, les vies estructurants suburbanes es veuran afectades perquè es milloraran trams de carreteres que connecten un conjunt de municipis fortament interrelacionats en termes de mobilitat, garantint la integració a l'entorn immediat. La secció de l'eix dependrà també de les necessitats locals.

Igualment, el Pla proposa una sèrie d'intervencions de millora en petites carreteres que travessen territoris de gran importància ambiental, emfatitzant els criteris d'integració paisatgística.