Pel que fa a la demografia, la Generalitat preveu que, l'any 2026, el territori que abraça el Pla Territorial (Alt Empordà, Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l'Estany, el Ripollès i la Selva) passi dels 716.858 habitants actuals a tenir-ne més de 800.000.

Per això, el pla determina quins són els àmbits on s'ha de potenciar el creixement demogràfic i evitar l'augment desproporcionat d'alguns assentaments.

Com a nuclis territorials, el Pla Territorial estableix potenciar el creixement a Figueres, Vilafant (Camp dels Enginyers), la Bisbal, Palafrugell-Mont-ras, Besalú, Girona, Salt, Vilablareix (el Perelló), Banyoles, Porqueres (Mata) i Cornellà del Terri. En canvi, es preveu un creixement mitjà per a Cassà, Celrà i Llagostera, Maçanet, Sils o Vidreres.

Pel que fa als nuclis històrics que, ja sigui per la seva orografia, la inclusió en paratges protegits o altres circumstàncies, no tinguin més sòl per crèixer però que hagin de mantenir el seu pes relatiu en l'estructura territorial, es proposa un desenvolupament qualitatiu.

És el cas de bona part dels municipis del Ripollès (excepte Campdevànol i Sant Joan de les Abadesses), de les localitats incloses dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa o de les àrres residencials properes a algunes viles de la costa de l'Empordà i la Selva.

Llocs com Sant Feliu de Guíxols, el sistema Blanes-Lloret, Olot i Ripoll tenen previst un desenvolupament qualitatiu amb caràcter nodal per reforçar els teixits urbans que actuaran com a nodes territorials.