El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va aprovar ahir definitivament el Pla Director Urbanístic de les colònies del Ter i del Freser, amb l'objectiu de reactivar les antigues zones industrials.
En total, el pla afecta una franja de territori que abasta uns 240 km2, amb 120 km de distància entre els extrems del riu Ter i Freser fins al pantà de Sau i una secció de la vall amb una amplada de 2 quilòmetres.
El projecte se centra en una seixantena de colònies industrials i fàbriques de riu assentades en vint municipis del Ripollès i d'Osona. Pel que fa a la comarca gironina, es tracta de Camprodon, Sant Pau de Segúries, Sant Joan de les Abadesses, Ogassa, Ripoll, Campdevànol, Campelles, Ribes de Freser i les Lloses.
El document té com a objectiu consolidar les colònies i fàbriques com a espais de residència, d'activitat productiva, d'atracció turística, així com de preservació de la memòria històrica.
Elaborat des d'una perspectiva supramunicipal, proposa un projecte de parc patrimonial a l'entorn del curs dels dos rius per convertir-lo en un instrument que posi en valor un determinat paisatge cultural, no només per preservar-lo i donar-lo a conèixer, sinó també perquè esdevingui un puntal del desenvolupament econòmic local.
Per tal d'impulsar les dinàmiques productives d'aquests assentaments industrials, el pla aposta per mantenir les activitats que s'hi realitzen, complementant-les per fomentar el turisme de la zona.
Pel que fa a la qüestió mediambiental, destaca l'intent de preservar no només les conques fluvials, sinó també el sòl no urbanitzable de la zona per mantenir un vincle equilibrat de les antigues colònies amb el seu entorn immediat.
El pla aprovat ahir també té previst incloure els establiments industrials del Ter i del Freser dins la propera convocatòria de subvencions als ajuntaments destinades a les actuacions de millora paisatgística.
Indústries vora el riu
Durant segles, el desenvolupament del Ripollès i Osona es va construir sobre la base de l'agricultura fins que, a partir dels anys 40 del segle XIX, els vells molins dels cursos fluvials van ser substituïts per fàbriques que necessitaven la força hidràulica del riu i que, més endavant, es van engrandir fins a formar colònies.
Aquests recintes es van establir com a noves localitzacions d'activitat que reunien fàbriques, habitatges i serveis i que van reforçar els nuclis urbans de la vora dels rius Ter i Freser.
Aquests assentaments i la quotidianitat que s'hi va crear, van persistir fins a la crisi del sector tèxtil de la dècada dels 90.
