Una empresa de Vilamalla, Agricamp, utilitza insectes per combatre plagues en hivernacles, horts, arbres o a la via pública. Des de fa més de deu anys introdueixen espècies beneficioses en el que es coneix com a "lluita biològica", cada cop més ben vista per ser respectuosa amb el medi ambient que els productes químics i per una major efectivitat, en alguns casos. Els ajuntaments de Girona, Figueres, la Bisbal d'Empordà o Banyoles es troben entre els quaranta consistoris que utilitzen els serveis d'Agricamp, que l'any passat va arribar a una facturació de 4,6 milions d'euros i que tot i la crisi preveu augmentar-la en un 5%.
Fins fa alguns anys els únics sistemes per combatre les pla?gues dels arbres urbans eren els productes químics i, en alguns casos, els ajuntaments es veien obligats a demanar als veïns que tanquessin les finestres pels efectes nocius dels tractaments. Això, però, ja ha quedat enrere gràcies a la introducció d'insectes autòctons que fan aquesta funció de neteja d'una manera natural. A banda d'un sistema més eficaç i selectiu, ja que la fauna perjudicial s'arribava a fer resistent als productes químics, i els insecticides solien matar més d'una espècie. "Nosaltres només augmenten la concentració d'organismes per tenir un control de la plaga", assegura el gerent de l'empresa, David Bahí.
A banda que mediambientalment aquest sistema està més ben vist, també soluciona el problema del reciclatge dels envasos dels productes químics, entre altres avantatges. Com a punts febles, però, hi ha el fet que alguns plaguicides afecten aquests enemics naturals, així com que els resultats no són tan ràpids, ja que requereixen un exhaustiu estudi biològic de la planta i els insectes i uns bons coneixements. En aquest sentit, l'experiència és un factor important per poder fer de forma correcta els tractaments. Aquest és un dels principals actius que tenen els tècnics d'Agricamp, que tot i que són els clients els qui han d'aplicar-ho, l'empresa es responsabilitza de controlar que el procés evolucioni adequadament.
Les plagues més comunes a la via pública, per exemple, són les de pugó -que deforma les fulles, transmet virus o segrega melassa que embruta els carrers i els cotxes-, de cucs de terra, d'àcars o de cotonet, entre d'altres. D'altra banda, en general les més perjudicials són les plagues vingudes de fora, com la de l'escarabat morrut, que mata les palmeres, o la del cuc tuta absoluta, que danya les tomateres. Per combatre aquestes i les altres plagues s'usen o bé depredadors, com les marietes, o bé paràsits.
Els insectes que utilitza Agricamp arriben de la multinacional amb base a Anglaterra Syngenta. Es crien, però, a països d'arreu del món, com per exemple el Canadà, Turquia o Holanda, ja que les característiques pròpies de cada zona afavoreixen la reproducció d'unes o altres espècies. Els insectes arriben a Vilamalla en 48 hores des que els demanen, i els serveixen als clients amb el mateix termini com a màxim. "Són éssers vius i tenen dates límits per sobreviure, amb l'aliment just per al transport", explica Bahí.
Agricamp es va fundar l'any 1975 amb una oficina a Figueres i un magatzem a Santa Llogaia d'Àlguema però més endavant va unificar les instal·lacions en una de sola al polígon industrial del Pont del Príncep de Vilamalla. Va ser la primera empresa a utilitzar insectes per combatre plagues de les comarques gironines i una de les pioneres a Catalunya.
Facturant més, tot i la crisi
L'empresa va facturar l'any 2009, 4,6 milions d'euros i preveuen augmentar-la aquest 2010 un 5%, "gràcies a la introducció de nous productes fitosanitaris, de nous ajuntaments que recorren a aquests tractaments o dels serveis que presten amb una màquina que sulfata camps guiada amb un GPS. En aquest sentit, Bahí assegura que Agricamp ofereix serveis "molt individualitzats per a cada client, tant en cereals com amb insectes".
