Swaps, clips, permutes financeres, contractes de cobertura d'hipoteca, IRS. Tots els noms, i encara hi ha més maneres d'anomenar-ho, corresponen a un producte financer que s'ha convertit en el malson de molts hipotecats. Als afectats, se'ls recomana informar-se bé i buscar-se un advocat. Hi ha esperances: en pocs dies, els jutjats gironins han dictat en dos casos la nul·litat d'aquesta mena de contractes en considerar que el banc no va explicar prou bé com funcionaven i, sobretot, quina despesa suposaven. En el cas de la segona sentència, dictada fa dues setmanes, el jutge constata que ni tan sols els financers de l'entitat condemnada saben calcular els interessos derivats de voler cancel·lar la permuta. I per això ha decretat que els tres contractes swap que havien contret unes mercantils gironines amb la Caixa del Penedès són nuls.
Els swaps es contractaven -o almenys era així com les entitats bancàries els venien- com una garantia contra les pujades d'interès de les hipoteques. Però els signants van trobar-se més endavant que, per contra, havien contret un llast que suposava pagaments addicionals en moments en què les hipoteques baixaven en desplomar-se l'euríbor. Es tracta d'un producte pensat per a les altes finances, que s'usa en els mercats internacionals per a operacions relacionades amb la compravenda de matèries primeres o l'intecanvi de divises. Però els bancs i caixes els van començar a comercialitzar per a particulars en el moment en què l'euríbor estava al seu pic màxim, a mitjan 2008. El mecanisme consistia a pactar un interès fix amb el demandant d'una hipoteca de manera que si l'euríbor pujava, el banc pagava a l'hipotecat. Però si el tipus d'interès baixava, era l'hipotecat qui havia de pagar al banc la diferència entre el tipus pactat i el que marcava el mercat.
Deixant de banda que els bancs estaven molt més assabentats del futur comportament de l'euríbor que no pas els clients, i jugaven amb la certesa que els interessos ja no pujarien, els contractes dels swaps acostumen a ser poc comprensiblels i mancats d'informació crucial per al client. La sentència dictada el nou de setembre pel titular del jutjat Mercantil de Girona, el magistrat Hugo Novales constata que, a la clàusula on s'explica el mecanisme de cancel·lació del swap s'especifica que el cost de l'operació s'establirà en funció del "preu del mercat" d'aquell moment. Les mercantils, representades pel lletrat Lluís Iglesias Pujol, s'abocaven a un pagament de 211.000 euros si volien saldar comptes amb Caixa del Penedès, cosa que pretenien fer després de constatar que la davallada dels interessos els suposava fer front a pagaments de fins a 20.000 euros trimestrals. Però el dictamen judicial recull que "ni tan sols el tècnic expert en aquest tipus de productes financers coneix realment en què consiteix el preu de mercat en la cancel·lació anticipada, de manera que malament podria informar adientment als actors del contingut i l'eficàcia de l'esmentada clàusula". El jutge es pronuncia així després de constatar durant la vista que el preu calculat per l'entitat no es corresponia amb els 211.000 euros que Caixa del Penedès ?reclamava a les mercantils contractants dels swaps.
Nul·litat i reintegrament
En funció d'això, el jutge considera que Caixa del Penedès vulnera la normativa del règim jurídic de les empreses de serveis d'inversió en no exposar clarament els avantatges però també els riscos de contractar aquests productes financers, i que oculta o minimitza aspectes importants del compromís contret. La sentència, que no és ferma i es pot recórrer a l'Audiència, declara així nuls els contractes i imposa a les parts l'obligació de retornar-se els diners entregats en funció d'aquests compromisos.
