EFins a la segona meitat del segle XX no va ser habitual veure matrimonis formats per un Sureda amb una González, o per un Fernández amb una Verdaguer. Eren parelles que sorgien de l'arribada a Catalunya de persones del sud de l'Estat.

Ara, a principis del segle XXI, les persones que emigren per venir a treballar a Catalunya no provenen d'arreu de l'Estat, sinó d'altres continents, ja sigui d'Europa de l'Est, l'Àsia o l'Àfrica. Tot aquesta arribada de nouvinguts deriva en una diversitat cultural, religiosa i social que es barreja amb la cultura catalana.

Gonzalo de Arístegui, diplomàtic i portaveu del Partit Popular en la Comissió d'Exteriors del Congrés dels Diputats, s'ha de casar aquest l'octubre amb una dona musulmana, Nadia Jalfi. Abans, però, ja hi ha hagut a Rabat una cerimònia de compromís a l'estil marroquí. Es convertirà Arístegui a l'islam? Segons l'Alcorà -llibre sagrat dels islàmics- una dona musulmana no es pot casar amb un home que no sigui musulmà. Si aquest no es converteix a l'islam, el matrimoni no té valor en el país de la dona. En canvi, un home musulmà sí que pot contraure matrimoni amb una dona que practiqui una religió diferent de l'islam perquè els fills hereden la religió del pare.

Diari de Girona ha contactat amb tres matrimonis gironins formats per una part del matrimoni musulmana. En els tres casos es demostra que la relació i convivència entre dues persones de diferents religions i cultures és factible. Un clar exemple de saber conviure és el matrimoni format per la Dolors Terrades i en Foday Sillah. Després de 20 anys casats, els dos conviuen la mar de bé tot i no compartir religió ni cultura. Tot és qüestió d'adaptar-se. Quan la Dolors i en Foday reben convidats a casa es menja pernil. La Dolors menja pernil ?salat i prepara a en Foday pernil de gall d'indi ja que la seva religió no li permet consumir productes derivats del porc. De la mateixa manera, la Dolors està acostumada a veure resar el seu marit fins a cinc vegades al dia. El seu home ?alguna vegada li ha dit si es volia ?convertir a l'islam, però ella no ho ha vist clar i es declara agnòstica.

Un altre cas és el d'en Pedro López, un home de Salt casat pel procés civil amb una marroquina amb la qual ha tingut dos fills. En Pedro és evangèlic i la seva dona islàmica. En Pedro es troba en el mateix cas que el diputat del PP Gustavo de Arístegui. El saltenc no té pensat convertir-se a l'islam. En Pedro considera que "quan l'Alcorà parla de casaments es refereix que és millor casar-te amb algú que tingui les mateixes creences religioses, però no t'obliguen".

Un tercera situació és la d'en Karim Sabni i l'Anna Masó, residents a Banyoles. Aquesta parella fa vuit anys que es van casar després d'haver-se conegut per Internet. L'Anna és una persona que renuncia al catolicisme perquè li van imposar de petita i se sent més identificada amb l'Alcorà que amb la Bíblia. Ella mateixa s'ha interessat per l'islam i abans de conèixer en Karim ja havia llegit l'Alcorà. Potser d'aquí a pocs anys en una escola de Banyoles hi haurà algun nen que de cognoms es dirà Sabni i Masó.

n Pedro és un veí de Salt que surt amb una dona marroquina i han tingut dos fills. De moment ell i la seva dona s'han casat pel civil, però no han celebrat el casament aquí ni al Marroc. "No han arribat els diners per fer el casament", diu en Pedro.

A la casa d'en Pedro i de la seva dona es parla obertament de religió, però en algun moment de la conversació -sempre sota un respecte recíproc- troben contradiccions, comenta en Pedro. Ell mateix és evangèlic i la seva dona islàmica. Els musulmans creuen en el déu Alà i el seu profeta és Mahoma. També creuen en l'existència de Jesús, però, a diferència dels evangèlics, no el reconeixen com el fill de Déu, segons explica Pedro.

En Pedro es troba en el mateix cas que el portaveu d'exterior i diplomàtic del Partit Popular, Gustavo de Arístegui, que s'ha de casar amb una dona musulmana però no es vol convertir a l'islamisme. El llibre sagrat dels musulmans, l'Alcorà, interpreta que un home musulmà es pot casar amb una dona d'una altra religió, però que una dona musulmana no es pot casar amb algú que no sigui musulmà perquè és el pare qui contagia la religió als fills. En la situació d'aquest home de Salt, ell no té pensat deixar de ser evangelista per passar a ser musulmà.

"Ella mai m'ha demanat que em convertís a l'islam", afegeix. Segons la versió d'en Pedro, "quan l'Alcorà parla de casaments es refereix que és millor casar-te amb algú que tingui les mateixes creences religioses, però no t'obliguen".

En relació amb la convivència familiar, la convivència a la casa d'en Pedro és bona, tot i les diferències religioses. La seva dona marroquina resa cada dia diverses vegades i, com a bona musulmana, no consumeix menjar porcí ni beu alcohol. En Pedro tampoc beu alcohol, però no ho fa per solidaritat amb la seva dona, sinó perquè no li agrada.

Els dos descendents d'aquesta parella no practiquen cap religió. "Encara són petits i no estan batejats. Seguiran la religió que ells vulguin", assenyala.

El saltenc diu que encara no ha conegut els seus sogres, que viuen al ?Mar?roc, perquè l'economia familiar no els permet anar de vacances al país de la seva dona. "Bé, alguna vegada he vist els meus sogres per Internet", recorda.