"A mi m'agradaria una Catalunya lliure, la sentència del TC ha derrotat els moderats"

El que hem de fer a CiU és treballar amb tota la humilitat del món però també amb tota l'empenta, per intentar fer un gran resultat.

Ja, però imagini que el resultat els obliga a buscar suport.

En circumstàncies normals CiU ha de ser un partit capacitat per pactar amb tothom: amb dretes i amb esquerres, amb nacionalistes i amb no nacionalistes. El que passa és que a Catalunya no estem en ?circumstàncies normals, sinó en un moment fundacional. Aquests 30 anys de relacions amb Espanya ens han esgotat. En aquest moment fundacional un govern amb el PP no és factible.

Recordi que la hipòtesi és que els falten escons per governar.

La nostra obsessió ha de ser trobar complicitat amb tots els grups parlamentaris que vulguin ajudar, en primer lloc, a sortir de la crisi. En segon lloc hem de repensar tant les relacions entre administració i ciutadania com les relacions entre Catalunya i Espanya.I en això darrer les posicions de PP i CiU són totalment antagòniques.

Aquest cop no cal signar-ho davant notari?

El que cal és treballar fort, perquè si una cosa hem après és que només que ens falti un escó ens deixaran a l'oposició (riu).

I la tan famosa sociovergència?

La resposta pot ser semblant. El PSC té en aquests moments les dues ànimes més confrontades que mai, amb el problema que l'ànima majoritària és l'espanyolista. I la seva candidatura serà marcadament espanyolista. En algunes coses és evident que es diferencien del PP, però pel que fa a les relacions Catalunya-Espanya s'assemblen molt.

M'equivoco si crec que tenia vostè certa esperança en Maragall com a president?

Efectivament, mai he estalviat elogis cap a la figura de Pasqual Maragall i cap a l'esperança que ell va suposar. Em va saber greu que fos devorat pel PSC. Hi ha una anècdota molt maca: va venir per sorpresa a la inauguració d'un monument a Figueres, i quan vaig acabar el meu discurs va venir i em va dir: "alcalde, no sé de quin partit ets, però tu i jo som del mateix partit". Jo no puc parlar malament de Maragall, que va intentar regenerar la Generalitat.

Sense Maragall les coses han canviat?

El sector catalanista del PSC es va quedar sense referent i continua sense, està orfe. Els catalanistes del PSC no gosen passar a Convergència tot i que hi troben perfils molt semblants al seu.

Continuem amb la política ficció: finalment governa CiU i Artur Mas li deixa elegir una conselleria. Quina tria?

Això no passarà. Artur Mas i jo hem pactat que la meva vocació i compromís és ser alcalde de Figueres molts anys. Jo no puc desairar el president, i el millor que pot fer si no vol un desaire és no oferir-m'ho (riu). Repetiré de candidat a alcalde, segur.

Es pot admirar Pujol i alhora admirar Artur Mas?

Mmm, jo no sóc especialment pujolista, potser perquè no m'he format a les JNC. El pujolisme és nacionalisme pur, és èpica amb un fort component romàntic. Artur Mas i d'altres som més noucentistes. O deucentistes (riu), posem altres coses per davant d'allò emocional.

Què li sembla la nova llista del PSC per Girona, amb Nadal, Geli, Pia Bosch, etc.?

M'he proposat no parlar dels altres partits, ja em perdonarà que periodísticament això no doni suc. Em limito a llegir el que diu Narcís Genís -president del Col·legi de Periodistes a Girona- en el pròleg del meu llibre: "Hi ha una generació- tap que no permet la renovació ni al propi espai polític". En la candidatura de CiU hem fet una renovació generacional, mentre el PSC està atrapat en la incapacitat de fer-la. Nosaltres hem volgut fer visible que aspirem a arribar al Govern, no a tornar-hi.

I personalment?

El que vull és connectar amb l'aspiració de canvi que té la immensa majoria de la gent. Tinc molts amics que no tenen res a veure amb la política -no tenen l'ànima bruta- i em diuen: foteu-ho com vulgueu però mireu de rellevar-los.

Al llibre parla de la crisi de valors. No és possible que simplement els valors hagin canviat?

Avui ja no hi ha cultura de l'esforç, sinó del paternalisme, en la qual els pares mantenen els fills fins que tenen 30 anys i l'estat manté a la gent gairebé 2/3 de la seva vida. Hem de tornar a dir que una societat avança amb la cultura de l'esforç, tornar a dir que l'emprenedoria és un valor. Des del moment en què la majoria de jovent aspira a ser funcionari o treballar a La Caixa -coses ben legítimes- per assegurar-se el futur, és que els valors han canviat. Ens cal tornar als anteriors principis, als fundacionals.

En l'administració també hi ha d'haver aquest canvi de valors?

També, perquè s'ha de tornar a la meritocràcia. La carrera ha de ser basada en el mèrit i no en ?l'amiguisme o en el clientelisme.

Tot plegat es soluciona canviant el Govern?

El canvi de Govern no és suficient. Hi ha d'haver també canvis d'actitud, per exemple en el comportament de l'administració davant d'una iniciativa empresarial o una innovació; hem de ser molt més àgils en al relació administració-ciutadania. Però el canvi també ha de ser generacional i inclús de model econòmic, posant l'accent en altres línies de l'economia. I és clar, també han de canviar les relacions amb Espanya. En resum, si només hi ha un canvi de Govern, no anem gens bé.

Li agradaria una Catalunya separada d'Espanya?

(S'ho pensa una estona mentre somriu) A mi m'agradaria una Catalunya lliure. Si a algú ha derrotat la sentència del TC és als moderats. Per tant, l'endemà de les eleccions, ja en el discurs d'investidura, ara sí que sense límits el nou president ha de parlar de tu a tu a Espanya i dir-los: escoltin, això s'acaba.

És possible donar una imatge de canvi, moderna, mentre continuen federats amb UDC?

Un partit que aspira a guanyar ha de sumar tradicions i sensibilitats molt diferents. Potser per guanyar unes eleccions no en fariem prou amb el projecte catalanista, modern i de base liberal d'Artur Mas, amb el que em trobo molt a gust

Què pensa quan el líder d'UDC defensa que hi hagi metges que ofereixin tractament als homosexuals per tornar-los heterosexuals?

Que és un despropòsit, i comprengui que per raons òbvies sé del que parlo (riu). Quan ho va dir vam ser discrets pel bé del projecte, però és evident que això mai es traudirà en cap acció concreta d'un Govern de CiU. Si no sí que seria motiu de casus belli.

S'hauria atrevit a fer pública la seva homosexualitat en un partit d'àmbit espanyol?

Jo m'hauria atrevit, segur. Ara, no sé si el partit m'hauria acceptat (riu). Però jo tampoc voldria estar en un partit que no acceptés aquest fet.