Ni empresaris, ni hotelers, ni les administracions públiques volen que Ryanair abandoni l'aeroport de Girona però ningú està disposat a assumir els 12 milions d'euros que l'aerolínia de baix cost ha marcat com a peatge per mantenir la seva flota a Vilobí d'Onyar.
Dimecres el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va contestar amb contundència a la companyia irlandesa afirmant que "no es pagarà". Dijous el secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, destacava que les administracions públiques estan "escanyades" i que necessitarien de la iniciativa privada per poder arribar a les "altes" pretensions econòmiques de Ryanair. I posteriorment, Joaquim Nadal, indicava aquesta vegada que el camí per garantir la continuïtat de l'aerolínia passa per la rebaixa de les tarifes. Uns costos que al seu parer "ja s'haurien rebaixat fa temps si fos una competència autonòmica". El conseller va reconèixer que hi ha "una distància entre el que són les pretensions de la companyia i la situació econòmica" i va demanar, en referència al sector privat, "que tothom s'arremangui". Respecte a aquestes tarifes, l'Associació Europea d'Aerolínies (AEA) va dir ahir també que Girona té un tractament "preferencial" perquè té unes taxes més ecònomiques que aeroports amb un trànsit similar de passatgers.
El sector privat diu "no"
Actualment, la companyia rep uns cinc milions d'euros anuals en subvencions per promocionar l'aeroport de Girona-Costa Brava. El director de Ryanair, Michael O'Leary, pretén ara arribar fins als 12 milions anuals. Per tant, l'aportació dels representants de l'AGI -formada per Generalitat, Cambra de Comerç i Diputació de Girona- haurien de posar fins a set milions d'euros més cada any. Manel Nadal, però, va recordar que de moment l'aerolínia té contracte en vigor fins al dsembre de 2012 i que el que pretén és revisar l'actual conveni. En aquest sentit, el secretari per a la Mobilitat va estimar que la rebaixa de les taxes per aquest any a Girona reduirà "entre tres i quatre milions" els costos de Ryanair a la seva base a Girona. I, per tant -va continuar- "estaríem entorn als 9 milions d'euros" pels 12 que reclama la companyia. Tanmateix, Nadal va afegir que la part que falta per respondre a les necessitats de la companyia l'haurien de posar, d'una banda, els "responsables més directes", és a dir el sector turístic, i de l'altra comarques com Maresme nord, "ja que també en surt beneficiada".
Des del sector empresarial, però, la situació s'analitza des d'un altre punt de vista. El president de la Cambra de Comerç, Domènec Espadalé, va indicar que "no veu factible" l'aportació de la iniciativa privada perquè les empreses també viuen moments "difícils". De la mateixa manera, va recordar que la companyia havia exigit una rebaixa de les taxes com a condició per mantenir els vols a Girona. "Ara resulta que amb la rebaixa de les taxes no en tenen prou i si, a més, volen 12 milions d'euros serà difícil", va afegir. Espadalé esperarà fins a la setmana del 18 d'octubre per saber "com respira el sector empresarial". Aleshores es convocarà una reunió on s'exposarà un estudi elaborat per la UdG i que descriu les fortaleses i moviments de l'aeroport.
Per la seva banda des de la Federació d'Hostaleria de les comarques de Girona, Antoni Escudero, va indicar que és necessari pagar els 12 milions ja que els beneficis que aporta són superiors. En cap cas, però, estan disposats a posar un euro perquè "l'aportació en impostos ja és prou alta".
Des de la Federació d'Hostaleria de les comarques de Girona tenen clar que els beneficis que aporta i que pot continuar aportant a la província és superior als 12 milions d'euros anuals que reclama Ryanair per continuar operant des de l'aeroport Girona-Costa Brava.
El president, Antoni Escudero, calcula que els 5,5 milions de passatgers que cada any passen per l'aeroport de Vilobí d'Onyar aporten 2.100 milions anuals a la província. Escudero calcula que el 20% d'aquest import, és a dir uns 400 milions, se'ls emporta l'Estat en concepte del pagament de l'impost de l'IVA. I, a més, hi suma un 10% més dels beneficis de les empreses, que representarien uns 100 milions més en impostos. Amb aquestes dades sobre la taula des del sector hoteler s'estima que no pagar els 12 milions que reclama la companyia seria una important pèrdua. "Considero que amb el 'no' del Govern a la companyia, el que està passant és que la política i l'economia van per separat i, així, anem malament", va indicar.
Mentre que respecte la possibilitat que els empresaris del sector turístic hi puguin posar una part dels diners que reclama Ryanair va ser taxatiu. "Que no ens diguin que hem de pagar perquè nosaltres ja paguem els nostres impostos que, per cert, ja són prou alts", va afirmar.
