L'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón (PP), va afirmar que l'empresa pública AENA té l'obligació d'aconseguir que Ryanair mantingui la seva activitat a l'aeroport Girona-Costa Brava. D'aquesta manera, el polític es va afegir al debat generat aquesta setmana al voltant de la negativa del Govern de la Generalitat a pagar els 12 milions d'euros que l'aerolínia de baix cost exigeix per seguir operant des de Girona i Reus.

Tot i que primer va considerar que "les administracions públiques no han de competir amb les empreses privades", el dirigent popular -que va viatjar precisament amb Ryanair- va opinar que "una iniciativa tan extrarodinàriament favorable per Girona s'ha de mantenir, perquè significa riquesa i genera treball". Per aquest motiu, Ruiz-Gallardón va manifestar que "AENA, el titular de l'aeroport, que és el Govern espanyol, té l'obligació de mantenir-ho" i fer que Girona continuï essent un dels "nuclis forts" de la companyia irlandesa.

Infraestructures

D'altra banda, Alberto Ruiz-Gallardón va contradir unes manifestacions recents del PSC gironí, segons les quals la inversió dels ministeris de Foment socialistes a les comarques de Girona ha quatruplicat la del Partit Popular: van quantificar en 351 milions d'euros la d'aquest últim, entre els anys 1996 i 2003, i en 1.547 milions la del PSOE de 2004 a 2009. El representant del PP va assegurar conèixer molt bé les infraestructures i va demanar al Ministeri de Foment actual que evités de "fer-se trampes", argumentant que "s'ha de veure quines infraestructures s'han fet i quines beneficien Girona, no les que passen pel territori". "Si es pensa en els usuaris gironins, es veurà que és molt superior la inversió feta pel PP que pel PSOE", va concloure.

De fet, durant la seva compareixença davant els mitjans de comunicació, Ruiz-Gallardón va retreure al govern socialista una "extraordinària reducció de les inversions territorialitzades" i el va acusar d'augmentar la recaptació, els impostos, per incrementar la despesa però no les inversions. Aquestes declaracions es van emmarcar en una valoració de l'exigència del Cercle d'Economia -feta pública dimecres- perquè es respectin les inversions previstes a l'Estatut. Sobre la conveniència d'un canvi constitucional, l'alcalde de Madrid va defensar la Carta Magna aprovada el 1978.

Trobada amb l'empresariat

Ahir al migdia, Alberto Ruiz-Gallardón va participar en una reunió-col·loqui amb empresaris gironins organitzada amb el lema Infraestructures, creació d'empreses i desenvolupament: motor de creixement econòmic. El madrileny amb arrels familiars a Camprodon va estar acompanyat pel president del PP a Girona i candidat a les eleccions autonòmiques, Josep Enric Millo.

Però l'alcalde de Madrid no es va cenyir al tema preestablert i va aprofitar per exposar la seva visió de la crisi econòmica i denunciar una manca de governabilitat que, des del seu punt de vista, existeix tant al Govern català com a l'espanyol. En les seves intervencions, els representants del sector empresarial gironí van agrair a Ruiz-Gallardón que destaqués la rellevància de Catalunya en la sortida de la crisi al conjunt de l'Estat. Perquè això sigui possible, el polític va remarcar la importància de dur a terme les inversions necessàries a les comarques de Girona, cosa que va exemplificar referint-se a la seva gestió a Madrid. L'alcalde també va ressaltar l'educació i la innovació com a elements claus per a formar futurs treballadors qualificats i garantir la competitivitat del país. Abans, Ruiz-Gallardón va afirmar que s'està vivint "una època absolutament transcendent" i no només per la crisi econòmica sinó "perquè la gent vol canvis, hi ha un clamor al carrer".