"Inventariar espècies, estudiar la interacció entre els organismes vius i el seu entorn al mar i extreuen conclusions. Aquestes són les principals tasques que realitza, i ha fet al llarg de la seva història, el Centre d'Estudis Avançats de Blanes, conegut popularment per les seves sigles: CEAB. Enguany, el centre està d'aniversari pels seus 25 anys i fa pocs dies ho va celebrar amb la realització de diverses conferències amb alguns dels seus membres fundadors.
La història d'aquesta institució, que pertany al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), és curiosa, ja que en els seus inicis havia de ser una residència per a investigadors. "La idea d'instal·lar un centre aquí va començar amb una fundació que estava liderada per l'investigador Joan Uró i havia de ser una mena de centre i residència per a investigadors basat en una instal·lació que ja existia al Regne Unit", explica Daniel Martín, director des de fa 8 anys del CEAB. Segons Martín, Uró, que era molt actiu, va aconseguir el finançament per construir el centre a Blanes. Un cop construït, però, la fundació no va aconseguir que la idea de la residència tirés endavant i es va trobar un edifici construït pel CSIC. Llavors el propi CSIC, que estava presidit per Enric Trillas, va decidir que a aquest edifici se li havia de treure profit i el 1985 es va crear el CEAB, amb la idea que fos un nucli de formació de grups molt multidisciplinaris, diferents. Va començar amb l'ecologia marina i amb pocs investigadors, com Enric Ballesteros, Maria Jesús Uriz i Antonio Cortado. Després es va muntar un grup d'Intel·ligència artificial i un altre d'astrofísica. La idea de Trillas no va acabar de quallar i els dos grups van marxar del centre i van muntar grups propis. En paral·lel a la marxa d'aquests, va entrar un investigador de limnologia, que és l'estudi de les aigües continentals (rius i llacs de muntanya), i de seguida aquesta línia va anar agafant força. De fet, actualment aquestes són les dues branques que té el centre, l'ecologia marina i la limnologia, ja que tenen moltes similituds.
Per altra banda, un dels punts importants del centre és el seu finançament. Prové del CSIC i de l'obtenció de diners a través de guanyar concursos públics per realitzar projectes diversos. Aquestes, però, no són les úniques fonts: "Tenim convenis i contractes amb empreses i administracions públiques per fer diferents tipus d'estudis, bàsicament de recerca aplicada. És d'on prové bona part del finançament", explica Martín. Pel que fa als materials, molts projectes als quals es presenta el CEAB requereixen material específic. Si s'aconsegueix la concessió, l'investigador compra el material i ja passa a ser del centre. A base de projectes és com ha crescut el centre. Actualment ja té uns 110 treballadors, dels quals 29 són investigadors funcionaris. La resta són tècnics i investigadors, becats, que estan de pas.
Un nom més apropiat
"Estem estudiant la possibilitat de canviar el nom", comenta Martín. El 2009 es va fer el pla estratègic del centre i per revisar-lo van arribar investigadors de tot el món. Una de les coses que van comentar és que el nom del centre no diu res sobre el que realitza el CEAB i van aconsellar canviar-lo. "El que no ens agradaria és perdre la nostra identitat que són les sigles. Volem traslladar una proposta a Madrid per canviar-lo, que seria Centre d'Ecologia Aquàtica i Biodiversitat (CEAB). Clava el que fem", sentencia. "Perdrà el Blanes, però molta gent diu el CEAB de Blanes i, per tant, ja aniria bé", afegeix.
En definitiva, amb 25 anys d'història, 110 treballadors, un nou edifici per inaugurar i un conveni per expandir-se per França, el CEAB viu la seva maduresa i consolidació fent un pas endavant.
Jordi Vera
Blanes
