He circulat pel tram selvatà de l'Eix Tranversal tres o quatre vegades en les darreres quaranta-vuit hores, envaït per la impaciència de trobar els primers bolets, després de les generoses pluges dels darrers dies. De Santa Coloma de Farners a Espinelves. De Sant Hilari a Viladrau i a Sant Sadurní d'Osormort. He pogut constatar com les obres del seu desdoblament tiren endavant. No sé si a bon ritme o a ritme de crisi, però tiren endavant. I he pogut constatar, una vegada més, com són d'escadusseres les mesures de senyalització dels trams en obres. Segurament acomplint protocols i disposicions legals, però, com gairebé sempre en aquest país, allunyades del que serien uns veritables, moderns i europeus criteris de seguretat.

L'Eix Tranversal, des del seu disseny inicial, la seva construcció, la seva insuficiència, la seva perillositat i la seva sinistralitat és, possiblement, una de les obres més representatives de la manca de visió de futur, pel que fa a infraestructures i comunicacions que han exhibit els polítics d'aquest país. Inaugurat l'últim tram (Santa Maria d'Oló-Vic) a finals de l'any 1997 no varen fer falta ni deu anys per constatar que l'Eix que s'havia construït era una via insuficient i perillosa. Aquests darrers temps, l'augment exponencial dels camions que el recorren de punta a punta per estalviar-se alguns quilometres, però sobretot el pagament d'alguns peatges, l'han convertit en perillosíssima.

Ha anat bé que molta gent, entre ells el diputat de CiU Josep Rull, apressés la Conselleria d'Obres Públiques per aconseguir que, després d'una tramitació llarga i complexa, l'any passat es posessin en marxa les obres del desdoblament. Però, hauria anat encara més bé que a primers dels noranta, els polítics i tècnics del seu partit i del mateix departament haguessin tingut la visió de futur i la valentia de construir una via que no quedés obsoleta al cap de deu o dotze anys. Sempre que passo per l'Eix em ve al cap la versió lleugerament modificada d'un famós eslògan electoral dels anys noranta: "Les obres ben fetes no tenen fronteres, les obres mal fetes no tenen futur".