El responsable de la Càtedra d'Immigració de la UdG, Ferran Camas, considera que les xifres fetes públiques ahir són la consolidació d'una tendència i adverteix que els parts de mares estrangeres i l'arribada de treballadors d'altres països seran necessaris per garantir les pensions en el futur.

Com analitza les dades de l'Idescat?

És una tendència que s'ha detectat bastant en els darrers anys. Per tant, no suposa cap trencament, sinó al contrari: es consolida de forma visible que cada cop neixen més nens o nenes de pare i mare estrangers o que un dels progenitors és estranger. Això suposa un canvi en els models culturals i socials de Catalunya, perquè vol dir que els estrangers no se'n van. Els estrangers que van venir a treballar aquí es queden, i tenir fills encara els vincula més al territori. No han vingut per marxar, sinó per quedar-se. Sí que s'ha notat una baixada en el nombre d'estrangers per la crisi, però la gran majoria s'ha quedat.

Les mares estrangeres mantenen la natalitat a Catalunya i Girona?

Sí, per descomptat. Si no fos pels naixements de mares estrangeres, la taxa vegetativa seria negativa: hi hauria més persones que moririen que no pas que naixerien a Catalunya, i això seria una catàstrofe per al país. Gràcies a elles, la taxa vegetativa és positiva.

També són mares més joves.

Així és. No només influeixen en el creixement vegetatiu, sinó que la immigració fa rebaixar l'edat mitjana de la població. I això serà molt important en matèria de seguretat social: el govern està negociant ara la reforma de les pensions basant-se en el fet que d'aquí a uns anys hi haurà més persones velles que no pas joves que les puguin mantenir. Per contrarrestar aquesta situació, no només seran necessaris els fills de mares estrangeres, sinó també que molts treballadors d'altres països vinguin a treballar aquí. Ja sé que en una situació de crisi això pot semblar demagògic, però si es vol mantenir el nivell de vida i les pensions, s'haurà de generar feina tant pels autòctons com per als estrangers. Si no, quan nosaltres arribem a jubilar-nos l'Estat no ens podrà pagar les pensions. La piràmide que han fet els demògrafs indica que durant els propers 20 anys molta gent entrarà en l'edat de jubilació, però en canvi hi haurà molt poc jovent. Però si les estrangeres continuen tenint més fills i entren joves estrangers a treballar aquí, la situació es podria equilibrar.

De moment, però, el nombre de naixements ha experimentat la davallada més important dels últims anys. Ho hem d'atribuir a la crisi i al descens de la immigració?

La crisi econòmica i social pot passar factura. El percentatge d'atur ha perjudicat més els homes que a les dones, i el fet que moltes dones encara conservin el lloc de treball fa que, en època de crisi, potser no es vulguin aventurar a tenir un fill. La situació de la dona en el mercat de treball, doncs, pot ser una de les raons, però també les dificultats que molts treballadors tenen en la conciliació de la vida laboral i familiar.