dissabte Pomes de nevera
Em costa d´entendre que fins fa poc s´hagin estat venent pomes de Girona de la collita passada. Fruita que s´ha passat mesos en cambra que té menys gust, substància i esperit que la d´altres indrets. Amb estratègies de comercialització com aquesta, els productes de proximitat de la terra, com el que pretén ser la poma de Girona, no té massa recorregut.
diumenge I Montpeller?
A partir del 12 de novembre ja es podran comprar els bitllets per a l´AVE que cobrirà el trajecte Figueres-París en poc més de cinc hores. Un mes després sortirà el primer comboi Figueres-París. I seran cinc hores quan en realitat no haurien d´arribar a quatre. I així serà durant uns quants anys, ja que la República encara no té clar amb quins diners pagarà la conversió a alta velocitat del tram Perpinyà-Montpeller, per on el tren avança a una velocitat desesperant. Les crítiques pels endarreriments de l´alta velocitat Barcelona-Girona han estat ferotges, mentre que a França no han fet (llevat de Perpinyà) massa fressa per desencallar aquest dèficit històric.
dilluns Periodisme d´alarma
En 20 anys, sobre males pràctiques periodístiques pensava que havia escoltat moltes coses, però sempre hi ha nous moments per escoltar coses pitjors. Un company ha rebut un encàrrec de la seva redacció barcelonina: «Fes la crònica dels aiguats a Girona però no facis com aquest matí i li treguis importància al que està passant». El tipus encara al·lucina! I és que a banda d´alguns baixos inundats (com sempre) i algunes platges tocades (com sempre), la notícia estava fonamentalment en els molts litres d´aigua caiguts i el miracle de la moderada afectació. L´encàrrec reclamava alarma.
Ha nascut un nou gènere periodístic basat en la precognició de pitonissa, consistent a creure els meteoròlegs i els serveis d´emergència i crear un estat d´alarma abans no passi res. Un periodisme basat en cap dada i molta floritura: riuades d´aigua (sense dir on), desenes de baixos inundats (sense dir quants), aiguats que assoten... (sense dir què assoten), i basat amb moltes imatges d´aigua i el mateix cotxe cobert d´aigua tota l´estona. Essent el gran despropòsit la tele -com TV3- fent costosíssimes connexions en directe des de les platges i descobrint que existeix un fenomen que es diu llevantada. Un col·lega em recorda: «Potser tenien ganes de cobrir una notícia, encara que no hi fos, ja que quan passa alguna cosa estan de vaga».
Em pregunto quina cobertura es donarà quan l´aigua faci mal de veritat.
dimarts Home en fallida
El jutjat mercantil de Girona ha acceptat que amb uns ingressos mensuals de 990 euros, un veí de Palamós pugui fer front a tots els deutes que el van portar a presentar davant del jutge un concurs de creditors (un recurs fins fa poc només utilitzat per les empreses). En Joan Josep va recórrer al jutjat mercantil quan es va quedar sense feina i va veure que era impossible fer front als cinc crèdits que havia acumulat amb el temps (com el del cotxe). Les entitats que li havien deixat els diners començaven a ofegar-lo reclamant els interessos de demora.
El jutjat va aprovar que en 5 anys, aquest home que té com a únic ingrés els 990 euros de l´atur, pugui liquidar tots els seus deutes sense que li cobrin interessos, pactant un calendari de pagaments. El seu administrador li gestiona les llibretes i no pot tocar els diners sense autorització i, a canvi, no ha de pagar les demores. En Joan Josep està lligat però content de poder pagar i no tenir l´aigua al coll. Aquest mes ha fet el primer pagament.
Dimecres Pisos per equilibrar
La xarxa de salut mental de les comarques de Girona necessita uns 40 pisos assistits i 4 o 5 residències per fer front a la demanda que tenen per integrar socialment als malalts. Actualment només tenen 10 pisos i una residència que són insuficients per les necessitats que hi ha. Tenir una feina i un habitatge per poder-se integrar a la societat són dos dels principals elements per avançar en el tractament d´un malalt mental avui en dia, lluny dels vells psiquiàtrics. Molt aviat obriran una altra residència, possiblement a l´Alt Empordà, però encara s´està lluny de cobrir les necessitats i la demanda que hi ha, segons el director de la xarxa de salut mental de les comarques de Girona. Claudi Camps calcula que a la demarcació hi ha uns 600 malalts mentals amb aquesta necessitat.
El gran problema és que en èpoques de crisi deixen de ser malalts mentals i algú pensa que els bojos -ja no malalts- no són prioritaris en temps de retallades.
Dijous Supermontilla
La gràcia que han fet els joves socialistes presentant José Montilla com un superheroi de la normalitat, amb un dibuix entre Superlópez i un fresc soviètic, és un pas en ferm més per aconseguir l´objectiu que sembla que s´han marcat tots els partits polítics catalans: que CiU faci majoria absoluta. M´he trobat una diputada d´Unió i li he recomanat que ella i els seus companys marxin a les Bahames fins al 28 de novembre.
Divendres Temps passats
Les pluges del mes de setembre han ocasionat goteres i han fet malbé el parquet de la pista d´hoquei patins de la Ciutat Esportiva de Blanes (segons sembla la qualitat de la construcció és immillorable). Això fa que aquest mes d´octubre no es pugui inaugurar, com havia promès el consistori a l´estiu. Com a molt aviat fins al desembre no es podran fer servir les instal·lacions. La ciutat esportiva, abans part de l´Illa Isozaqui, és sens dubte una mala herència d´uns temps d´opulència injustificables i sortosament passats i castigats. Temps que es creia que petites ciutats de 30.000 habitants podien aspirar a equipaments de metròpolis
