Fa un centenar d'anys, noranta-vuit, que Figueres va presenciar el primer vol d'un ?aeroplà, després de Barcelona i de Lleida i abans de Girona i Sant Feliu de Guíxols. Fins llavors, la possibilitat que l'home s'enlairés i volés sobre la superfície terrestre era considerada com una utopia.

Va ser el 1912 quan un primer avió va volar sobre la població de Figueres i els camps de l'entorn de la comarca. Fou un esdeveniment extraordinàriament històric. El terreny emprat per acollir aquell esdeveniment fou l'encara conegut com a Camp dels ?Enginyers, a Vilafant, però tocant al de Figueres, a la carretera d'Olot.

Tot va començar quan, en el mes d'abril d'aquell any, l'aviador francès Henri Tixier va escriure una carta a la comissió de fires de Figueres. Inicialment la carta va sorprendre a tots els components, ja que portava el mata-segells de Torí (Itàlia), que era el lloc on aquell aviador havia fet unes exhibicions aèries. Tixier s'oferia per fer una exhibició a Figueres. Això va entusiasmar els membres de la comissió, però abans de decidir-se van demanar per telegrama les prestacions econòmiques. Ràpidament van arribar a l'acord d'executar les exhibicions al llarg de tres dies de les Fires i Festes de la Santa Creu del mateix any, pel preu de 3.500 pessetes, que era una quantitat fabulosa en aquell temps. Tot seguit, la comissió va rumiar el lloc on es podrien fer les proves i es va decidir pel terreny denominat Camp dels Enginyers, tocant al costat del terme de Figueres, al qual s'anava pel camí de Besalú.

El nom d'Enginyers era degut al fet d'haver-hi realitzat pràctiques militars els soldats del Regiment de Sapadors de Barcelona, que estava destinat al castell de Figueres el 1905. El camp tenia una superfície de 27 vessanes i era propietat del figuerenc Joan Tutau i Botiñà, que residia al ?carrer de Joan Maragall. Aquestes pràctiques van durar tres anys i aleshores un grup d'estudiants de bones famílies hi anaven a jugar a futbol, que era un esport que no era ben vist per la gent, ja que ?deien que els fills podrien esgarriar-se. Però l'afecció al futbol anà a més i el 1909 es va crear el primer club de futbol figuerenc, que fou l'Sport Club Empordanès, format dins el Casino Menestral. I fou en aquest camp on es va jugar el primer partit de futbol de Figueres, entre l'esmentat Sport Club Empordanès i el Girona Football Club, que va acabar amb el resultat de 3 a 1 a favor dels figuerencs. Poc després s'hi faria el primer festival aeri.

Es va concertar l'exhibició a favor de l'aviador francès, el qual va venir uns dies abans del pactat per l'exhibició. L'aeroplà de Tixier fou traslladat desmuntat en un vagó de ferrocarril i va caldre traslladar les peces damunt les espatlles d'un grup d'aficionats, des de l'estació fins a l'esmentat Camp dels Enginyers. Allà es va construir un hangar de fusta on es va muntar el nou aeroplà, que tenia un motor amb una potència de 50 CV. Les ales estaven recobertes amb tela de fil i el fusellatge fou construït de nou amb fusta sense cap nus, ja que volia fer una volta de campana amb plena seguretat. Posteriorment, aquest motor va ser exposat a l'institut de batxillerat de Figueres, ja que Tixier el va canviar per un altre model millorat i va regalar ?l'anterior a aquest centre docent.

L'exhibició va tenir lloc a les 4 de la tarda i les cròniques d'aquell temps parlen que la gent de Figueres i bona part de la comarca anaren en corrua. El primer dia hi entraren 15.000 espectadors, una xifra que superava el nombre d'habitants de Figueres. Tixier donà una embranzida a l'hèlice i el motor es posà en marxa. Tot seguit inicià l'alçament i a uns trenta metres pujà enlaire entre aplaudiments. Alguns d'ells van manifestar que ara ja es podien morir, perquè havien vist el màxim que podia aspirar l'home: volar. La primera volada va durar 13 minuts i 55 segons, l'avió va prendre una velocitat de 150 km i una altura màxima de 550 metres. La festa es va repetir el dia següent i al final Tixier va oferir un àpat a l'Hotel Comerç i tot seguit es va acomiadar i es desplaçà a Lleida, on va actuar els dies 13 i 16 de maig.

Les dates complementàries de la festa indiquen que es van recaptar 3295,60 pessetes, més 40 per l'adjudicació del servei de begudes i 161,50 per les visites a l'exposició de l'avió. Hi hagué un sobrant de caixa de 12.713,80 pessetes.

L'any 1914 va venir un altre aviador francès, de cognom Vallier, que també va fer algunes ascensions en el mateix Camp dels Enginyers. El mateix any va tornar Tixier i va realitzar diversos vols d'alçària de duració. En un d'ells va fregar sobre unes oliveres sense conseqüències. Tixier va morir poc després en un vol en el qual l'acompanyava el seu pare, que era la primera vegada que pujava a un avió.

Fins al cap de sis anys no es va tornar a trobar a Figueres la presència d'un avió i fou en un camp d'El Far. Era el 3 de juny de 1920 quan va arribar, procedent de València, un avió del barceloní Josep Canude. El viatge havia estat motivat per l'accionista figuerenc Carles Jordà, de Tallers Hereter de Barcelona. Van fer una excursió sobre la zona del riu Manol i Sant Pau de la Calçada. Aquesta exhibició va motivar que es procedís a llogar l'esmentat camp de Manol, que era propietat de Loreto de Gaiolà, que el volgué convertir, posteriorment, un aeròdrom, encara que el preu establert no va entusiasmar a la gent i no es va fer. Posteriorment es van fer algunes altres exhibicions amb aterratge en un camp dit de les Forques, a Vilafant, i en el camp de Manol, al Far.

De tota aquesta afició a l'aviació, es va crear en el 1931 l'Aeronàutic Club Empordanès al ?Casino, i tres anys després Figueres va quedar inclosa dins del pla de comunicacions àeries de Catalunya. El 1936, per les Fires de la Santa Creu, hi hagué altres festivals aeris i tot seguit va esclatar la guerra civil, quan Figueres va ser bombardejada. S'havia construït un camp d'aviació republicà a Cabanes.