E(Aquest article es basa en un estudi dels professors de la Universitat de Girona Ramon Ballester, Josep Maria Espinet, Modest Fluvià, Ricard Rigall i Albert Saló i l'investigador de la Florida International University Eduard Ariza)

l darrer temporal de llevant que han patit les costes de les nostres comarques ha tornat a posar de relleu la fragilitat de moltes platges i passejos marítims. També ha revifat la polèmica sobre què cal fer per evitar que aquestes situacions segueixin repetint-se. A més, ha fet sorgir veus que qüestionen que sigui convenient invertir grans quantitats de diners en obres i actuacions que, a vegades al cap de poc temps, acaben engolides pel mar.

Les xifres dels costos de les actuacions necessàries solen acabar jugant un paper important en els debats sobre la regeneració i el manteniment de les platges. Moltes vegades són l'única xifra de la qual es parla. Segurament perquè no és fàcil quantificar-los, rarament s'aporten xifres sobre els beneficis vinculats a les platges. Els resultats d'un estudi recent sobre els efectes de les platges sobre els preus de 197 hotels de 22 municipis gironins permeten fer-se una idea d'aquests beneficis.

Calcular els beneficis de les platges per a la societat és difícil, ja que no existeixen preus de mercat per a aquest recurs. En conseqüència, cal recórrer a mètodes indirectes. L'estudi esmentat considera que les diferències en els preus d'hotels de característiques molt semblants, però situats en platges diferents i/o a diferent distància de la platja, han de ser deguts principalment a les variacions en les característiques de la platja i/o la localització envers la platja. És a dir, si dos hotels de la mateixa categoria, amb idèntics serveis, situats en el mateix municipi i comercialitzats pel mateix canal de distribució, però un a primera línia de platja i l'altre a segona, tenen preus diferents, aleshores la diferència de preus ha de ser deguda principalment a la diferent posició en relació a la platja.

El tractament estadístic de prop de 5.000 preus d'hotels de costa gironins per a l'any 2002 indica que la localització a primera línia de platja incrementa el preu de les habitacions dels hotels entre un 13 i un 17%. L'estudi també posa de manifest que la qualitat de les platges -en termes de neteja o serveis, per exemple- és molt important. En aquest aspecte, l'estudi mostra que els hotels en platges dotades de Bandera Blava tenen uns preus un 11,5% superiors als situats en platges sense aquesta distinció. Altres característiques, com el grau d'urbanització, el tipus de sorra i l'amplada de la platja també són importants.

Aquestes xifres són remarcables i -quan considerem que efectes similars segurament es produeixen, per exemple, en relació a càmpings i apartaments turístics- permeten fer-nos una idea dels beneficis que generen les platges per a l'economia del nostre país. Només cal que el lector multipliqui els percentatges anteriors primer pel nombre d'estades diàries en hotels i altres establiments de la costa gironina i després pel preu de cada estada, perquè s'adoni que la xifra resultant supera fàcilment els costos de regeneració publicats aquests darrers dies.

En definitiva, els diners gastats en platges comporten una rendibilitat econòmica important. Això no treu, però, que qualsevol despesa (i especialment la pública) hagi de fer-se de la manera més eficient possible. És a dir, gastant la mínima quantitat de diners que permeti assolir l'objectiu desitjat. La despesa en mantenir les platges en bones condicions està ben justificada en termes de ?rendibilitat de la inversió. Una altra qüestió -gens trivial- és de quina manera s'ha de sufragar aquesta inversió. Allò que no té cap lògica econòmica és llançar els diners en solucions poc meditades.