Els directors d'escoles i instituts ja tenen la consideració d'autoritat pública, poden proposar la plantilla que necessiten els seus centres, escollir directament el professorat substitut de la borsa d'interins i sancionar el personal que cometi faltes lleus.

Aquest augment de competències i responsabilitats -fixat pel nou Decret de la direcció de centres educatius que el Govern va aprovar ahir- va acompanyat d'una avaluació de la seva gestió, de l'obligació de formar-se i del pagament d'un complement retributiu, que dependrà de la dimensió i la complexitat del centre i augmentarà progressivament cada quatre anys. A diferència del que passa ara, el complement ja es cobrarà durant l'exercici del càrrec; i es continuarà percebent després, mantenint el model actual.

Si fins aquest moment l'administració tenia la potestat de determinar les plantilles, amb el nou decret les direccions poden proposar la quantitat de docents i les especialitats que consideren adequades per al seu centre. A més a més, com a "cap de personal" també "seleccionarà directament el professorat substitut entre els candidats inclosos en la borsa d'interins" -tal com especifica el Govern.

Encara en relació amb la plantilla, la direcció intervindrà en els processos de provisió de llocs determinant les places docents ordinàries per a les quals es poden demanar requisits addicionals, aquelles que requereixen una habilitat singular i les que només es poden cobrir mitjançant el sistema extraordinari de provisió de places.

A tot això s'hi afegeix la capacitat del director per sancionar el personal del centre que cometi una falta lleu; que poden ser retards, incompliments de la jornada laboral, lleugeres incorreccions amb el públic o negligències en la conservació de material, entre d'altres. Per a aquests casos, la normativa preveu sancions que poden anar des d'una amonestació fins a la suspensió de feina i sou per a un període que pot anar d'1 a 15 dies. La resolució de faltes greus o molt greus, en canvi, continua essent cosa del Departament d'Educació -encara que la queixa sorgeixi del responsable del centre.

El fet de ser considerat una autoritat pública implica que els informes del director gaudeixen de presumpció de veracitat i les seves actuacions d'ajustament a norma.

Implicació dels ajuntaments

Per accedir al càrrec cal superar un concurs de mèrits i la valoració d'una comissió que escollirà el projecte de direcció presentat per cada candidat. Aquesta comissió estarà formada per tres integrants del Consell escolar que no siguin docents, tres professors escollits pel claustre i tres representants de l'administració, entre els quals per primera vegada n'hi haurà un de l'Ajuntament.

Cada quatre anys, el Departament d'Educació i el Consell escolar de centre avaluaran la tasca directiva a partir del projecte plantejat a principis del mandat, però també tenint en compte l'exercici de totes les seves funcions. Si el resultat de l'avaluació és negativa, no es podrà renovar el mandat; mentre que si és positiva, comptarà com a un mèrit docent.

D'altra banda, la nova normativa preveu crear la figura del directiu professional docent, per a la qual s'exigiran més condicions i es limitarà a centres designats per la Conselleria d'Educació.

L'aprovació del tercer decret que desenvolupa la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) ha fet resorgir les crítiques sindicals que es vénen repetint des de fa mesos, però també ha obtingut el suport de col·lectius com la Xarxa d'Innovació Pedagògica (XIP), que n'ha destacat "la modernització en la direcció i gestió, en el lideratge, en la formació i en la responsabilitat i en la cultura de retre comptes en un context d'autonomia amb la finalitat de la millora del sistema educatiu". La XIP també ha valorat positivament l'inici d'un procés de professionalització de la funció directiva i el seu control, "social" a través del Consell escolar del centre i "acadèmic i administratiu" per part del Departament d'Educació.