A la comarca de La Selva (també a l'Alt Maresme) no hi ha pista, camí o caminet transitables en cotxe que en lloc de portar-te fins a aquell idealitzat indret allunyat, bucòlic i harmònicament feréstec que, per relaxar-nos i desconnectar, tots enyorem descobrir algun dia, no et porti fins a algun abocador de deixalles clandestí.
Mobles de tota mena, bosses de tota mena, ampolles i llaunes de tota mena, runa de tota mena, pots de pintura de tota mena o sacs de ciment de tota mena castiguen aquí i allà el bosc i la vista de l'excursionista o del boletaire amb una reiteració exponencial.
Durant aquesta generosa temporada micològica he topat amb abocadors clandestins a Sant Ponç i Hortsevinyà, a Tordera, a Sant Pere del Bosc i a Papalús, a Lloret de Mar, al Vilar i a la Serrallarga, a Blanes, i també a Vidreres, i a Santa Coloma.
Hi ha un indret, però, al terme municipal de Blanes que s'emportaria, sense cap mena de dubte, el primer premi en un hipotètic concurs de deixalles, tant pel que fa a quantitat com pel que fa a varietat: els boscos que envolten el Tercer Barri de Valldolitg. La proximitat del barri podria fer pensar en els seus veïns com a principals responsables però, ja que qualsevol vehicle pot arribar fàcilment fins a l'abocador (tres o quatre abocadors!), afirmar-ho podria resultar temerari o fins i tot calumniós.
A Blanes, cada mes d'agost submarinistes i voluntaris organitzen una jornada de neteja dels fons marins: a la badia i als voltants de Sa Palomera. Una neteja que tot i ésser simbòlica serveix per conscienciar banyistes, estiuejants, pescadors i ciutadans en general de la necessitat de conservar el medi natural.
Fóra interessant, que, amb el suport i la complicitat dels ajuntaments (és absolutament imprescindible) alguna entitat ecologista (local o comarcal) endegués i liderés una moguda semblant a l'aquàtica, pel que fa a deixalles i abocadors clandestins.
Els boscos, però sobretot aquells per a qui representen una font d'esbarjo, de plaer i de serenor ho agrairíem profundament.
