Sis catedràtics, desenes de personalitats del món acadèmic i professional i més de 400 entitats ambientals d'arreu del país signen un manifest reclamant al futur govern de la Generalitat que es replantegi la política d'infraestructures de transport i defensant la potenciació del tren com el camí cap a "la modernització del país".

Entre els signants del document hi ha professors de la UdG com Gabriel Jover i el geògraf Josep Maria Mallarach o experts com l'historiador de Torroella de Montgrí Joan Surroca; i pel que fa al suport d'organitzacions gironines, hi ha col·lectius com l'Associació de Naturalistes de Girona, l'Associació d'Amics del Baix Empordà, Gent pel Territori, la Institució Alt Empordanesa per a l'Estudi i Defensa de la Natura-Salvem l'Empordà, l'entitat del Pla de l'Estany Limnos, la Plataforma Defensem el Tren de l'Empordà, SOS Empordanet, SOS Lloret o grups inclosos en la Unió de Plataformes en defensa del medi ambient com Salvem Solius, l'Associació Amics del Mas Roig o la Xarxa per la Defensa de l'Empordà.

El manifest denuncia els dèficits d'infraestructures de Catalunya, remarcant que sobretot són ferroviàries i urbanes. "En comparació amb Europa ens situem en els llindars més alts d'autopistes i autovies i, per contra, molt per sota de la mitjana en ferrocarrils", explica. A més, critica un"model altament malbaratador" basat en la promoció "sense sentit" de la xarxa viària del país, "arribant a l'extrem de projectar la duplicació sistemàtica d'autovies i autopistes no saturades".

El document fet públic ahir assenyala "el triple repte" que ha d'afrontar Catalunya, tenint en compte les crisis econòmica, energètica i ambiental. Per fer-ho, els promotors del manifest consideren bàsic replantejar-se la gestió de les infraestructures de transport i apostar per un model de mobilitat més eficient econòmicament, energètica i mediambiental, alertant del "perill" que suposaria seguir igual. Defensen un canvi que passi per prendre decisions tenint en compte la participació ciutadana en la presa de decisions i promovent "un traspàs massiu del transport privat i per carretera al transport públic i col·lectiu i per tren".

Entre d'altres qüestions, el document denuncia la manca d'inversió de l'Estat i el fet que la ciutadania pagui les infraestructures a través de peatges i d'impostos. També posa Figueres com un dels exemples de poblacions que el planejament actual pretén envoltar de xarxes viàreis, tal com ja s'ha fet amb Girona -segons denuncien-. I defensa un model ferroviari que potenciï la xarxa convenciona, recuperi antigues línies interurbanes i connecti comarques molt vinculades entre elles.