Ales persones que conec a CiU els he enviat un missatge: "Felicitats. I, ara, a governar". Crec que això és el que pensem la majoria dels catalans, més enllà del nostre vot.
Al meu parer, el resultat electoral és aquest: victòria del nacionalisme; descomposició de l'independentisme; derrota del socialisme. Ciutadans és consolida a l'alça i ICV manté l'hortet.
Un fracàs col·lectiu del progressisme: no hem frenat l'estigmatització de l'altre, del nouvingut, que ha fet el PP, ara, i que va començar a Vic PxC, on, per cert, no solament no han frenat la xenofòbia, sinó que a Osona el partit neonazi ha obtingut un bon resultat, al voltant del 5%, i del 6% a Vic
Quina concepció de país ha guanyat? Doncs la d'un nacionalisme que vol tots els avantatges d'estar dins d'Espanya, però sense cap dels inconvenients. I quina concepció ha fracassat? Doncs la socialista, que és tot el contrari: gaudir dels avantatges i compartir els inconvenients.
La victòria de la dreta nacionalista servirà perquè els catalans superem el nostre pessimisme vers el futur econòmic de cadascun de nosaltres? Tant de bo, però sincerament crec que no. Això sí, potser serveix per mantenir la falsa il·lusió, el miratge que CiU plantarà cara a no se sap qui, però plantarà cara. A la il·lusió de l'oasi la substitueix la del miratge; sempre la travessia del desert.
Artur Mas formarà govern en un mes. Cal que pensi bé cap a on vol anar. Amb ERC i l'independentisme ja sap quin és el camí. Amb el PP comporta reciprocitat si governen a Espanya, i ja des d'ara. Les diferències amb el PSC són moltes, tot i que hi ha un desig bastant majoritari dels militants d'un i altre partit per compartir responsabilitats. Dins del pinyol de CiU el plantejament és clar: res d'ERC ni Laporta; negociar prioritàriament amb el PSC i, quan no hi hagi acord, fer-ho amb el PP. Ara, tot és obert.
Pel que fa al president Montilla, ha fet el que s'esperava: anunciar que deixarà de dirigir el PSC donant pas a un procés de renovació.
Ahir van canviar moltes coses.
