E

l Paraguai ha batejat una nova classe social com la "burgesia fraudulenta". Són els fills i els néts d'antics càrrecs governamentals i militars que es van enriquir exercint la corrupció, i ara lluiten per la respectabilitat i la legitimació social mitjançant empreses legals fonamentades en fortunes fraudulentes. En aquest país situat al cor de Sud-amèrica, el 70% de la població considera que la corrupció és un mecanisme social acceptable per assolir l'èxit social i econòmic, va destacar ahir Jorge Malem, catedràtic de Filosofia del Dret de la Universitat Pompeu Fabra. A continuació, com a cop d'efecte, va aportar una dada més: que el 70% dels catalans "pensa que tots tenim un preu", apunten els resultats, ben recents, de la primera enquesta sobre percepció de la corrupció elaborada per l'Oficina Antifrau de la Generalitat de Catalunya.

La conclusió és obvia, però no per això menys demolidora. Entre un país democràticament dubitatiu i un Estat de dret consolidat, la percepció sobre l'oportunitat -i la necessitat- de comprar i vendre favors és similar. La corrupció com a cultura, el seu abast universal, els mecanismes per lluitar-hi mitjançant noves eines legals, les xacres socials que suposa i les seves conseqüències en l'empobriment del contracte social van ser alguns dels afers tractats ahir en la jornada sobre lluita contra la corrupció a l'àmbit públic i privat que es va celebrar a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona, amb la participació de l'Oficina Antifrau.

Els 85% dels catalans perceben com a corruptes els partits polítics. Importa realment si ho són o no ho són quan la sensació del ciutadà és tan contundent? Malem va apel·lar al teorema de Thomas -"si les persones defineixen les situacions com a reals, aquestes tindran conseqüències reals"- per il·lustrar el risc que aquesta convicció suposa. "Si els ciutadans creuen que els seus governants són corruptes, encara que no ho siguin les conseqüències socials seran les mateixes que si ho fossin". A partir d'aquí, que cadascú ompli la casella pertinent: desafecció envers el poder governant, abstenció electoral, etcètera.

Quan un corrupte no és sancionat, no és obligat a retornar els fons adquirits deshonestament o el càstig triga en arribar, s'està fomentant la cultura de la corrupció, va alertar Malem. De la mateixa manera, segons ja va copsar Erasme de Rotterdam, "res és més imitat pel poble que allò que fa el príncep"; un paradigma que el catedràtic va fer servir per il·lustrar, per exemple, la fenomenal resistència al desgast de l'escàndol que presenta la figura política de Silvio Berlusconi.

I quan la corrupció es dóna en contextos injustos i es presenta com una eina per subsanar aquestses suposades injustícies? El dubte moral no existeix independenment del que hom pugui pensar sobre la legitimitat del context, va sentenciar Malem. "Els corruptes no són reformadors socials. Els convé l'estatus quo, ja que el necessiten per operar, són profundament conservadors".

Segons dades del Banc Mundial, els suborns pagats a tot el món durant l'any 1995 s'estimen en uns 50 milions d'euros. L'any 2005, aquesta dada s'havia multiplicat per vint. La solució? "Cal educar per a l'èxit, però des de la moral. Això és útil. Algú amb moral es comporta conforme les regles amb independència que això el dugui o no cap a l'èxit. En fer-ho, enviem un missatge a la societat advertint que sempre ho farem de la mateixa manera. L'altre reconeixerà en ?nosaltres un interlocutor moral i aquesta vinculació de confiança ens estalviarà costos de transacció. Així, es fa possible que els vincle s'expandeixi entre més gent moral".

Utopia, en una societat en què els fills del corupte exgerent de l'Ajuntament de Marbella s'estan educant en les millors universitats americanes, i retornaran al seu país reclamant el lloc preeminent que la seva educació -i posició social adquirida pels capitals fraudulents- suposadament es mereix? Potser sí. De fet, Malem va admetre que l'educació és el recurs a llarg termini contra la corrupció. A curt termini, s'imposa la repressió. L'exemple que va emprar evoca els resultats de l'enquesta d'Antifrau: es podria començar per prohibir les fundacions dels partits polítics "que recapten fons de les empreses a les quals han adjudicat obres". No ho diu la ciutadania, concepte difús per exel·lència, sinó un catedràtic de Filosofia del Dret.