diumenge DIETARI

Hi ha fidels seguidors de les campanades de cap d´any de TV3 i n´hi ha d´altres que prefereixen les capes i lluentons de TVE. Altres opten per sortir al carrer a celebrar-ho davant d´algun temple emblemàtic. Des de fa uns anys, la catedral de Girona va guanyant adeptes. Enguany la concentració ha estat important, fins al punt que per primera vegada la policia local hi ha destinat personal.

Els assistents, però, s´han quedat amb un pam de nas perquè no han pogut menjar el raïm al ritme dels repics de la Beneta (la campana bombo del campanar). No és que no hagi sonat, sinó que segons m´ha explicat mossèn Jaume Julià, president de l´òrgan gestor del temple, ha repicat a les dotze en punt però la gent no l´ha escoltat per culpa del xivarri i la tramuntana. Quan eren les dotze, el gran rellotge del campanar marcava les onze i 58 minuts i la gent continuava xerrant mentre la Beneta sonava. La culpa és del vent que, quan bufa fort, mou i descentra la pesada broca dels minuts. Diu Julià que fa anys que intenten corregir-ho, instal·lant motors i limitadors, però que no se´n surten.

L´any vinent els ciutadans que vulguin menjar el raïm a la catedral de Girona hauran de reclamar que s´instal·li a la plaça dels Apòstols un canó per projectar un rellotge digital.

diumenge Pesto català

Dedicar-se al robatori de pinyes pinyoneres s´ha convertit en un lucratiu negoci. Ho denuncien els propietaris forestals de Catalunya (els amos dels boscos). Diuen que tones i tones de pinyes desapareixen dels seus arbres i que els lladres les traslladen majoritàriament a Itàlia on amb els pinyons fan desenes de milers de litres de salsa pesto, un negoci franquícia dels italians. Diuen els propietaris forestals que aquest espoli sistemàtic reporta als lladres un negoci subterrani anual de set milions d´euros, dels quals ells no en veuen ni un cèntim.

dilluns auguris

Amb el 2010 amortitzat, els economistes i polítics ens auguren un 2011 clau i fonamental per al futur. Jo em pregunto si hi ha algun any que no sigui clau per al futur. Hi ha anys intranscendents? Els economistes és lògic que ho plantegin, ja que de fet és una de les professions que té la imatge més danyada després dels auguris que porten fent durant els darrers anys, tots ells equivocats. Els polítics també ens plantegen un any de ser o no ser perquè viuen de crear tensió a la societat: «o nosaltres o el caos». I, com no, el 2011 serà de nou un any electoral. A les comarques de Girona, en joc hi ha passar de tenir uns ajuntaments multicolors a tornar a la quasi uniformitat. Cert que CiU ha fet la seva travessia pel desert, com també és cert que ha estat en el lloc oportú en el moment precís: a l´oposició a tot arreu en un moment d´una crisi on més que mai la gent ha interpretat que si «piove» la culpa la té el «porco governo».

dimarts estancs

El gremi d´estanquers de les comarques de Girona xifra en un 11% la caiguda de les vendes de tabac a la demarcació durant el 2010 i augura un 2011 amb una caiguda similar. Ho atribueixen a l´augment del preu, a la crisi i que cada vegada hi haurà més gent que ho deixarà a causa de les restriccions. Per compensar, demanen poder assumir tot tipus de loteries i apostes. Són terribles, aquests estanquers: sempre lligant el seu futur al vici dels altres.

dimecres un error

És cert que Xavier Crespo sempre ha dit que ell només romandria un parell de legislatures com a alcalde de Lloret de Mar. En puc donar fe perquè m´ho va dir ja fa uns anys. Crespo haurà estat un gran alcalde de Lloret. El primer que s´ha atrevit a engegar una transformació –encara inacabada– d´una ciutat que s´havia convertit en un icona de la indústria turística de saldo. Ha fet molta i bona feina. I això li hauria valgut de carta de presentació per a la Conselleria de Turisme si n´hi hagués alguna, o per a una direcció general si el conseller on han col·locat turisme no hagués arribat amb un col·laborador seu a la butxaca. Finalment han posat Crespo al capdavant dels Mossos d´Esquadra. Crec que s´equivoca acceptant-ho perquè és una plaça que, tard o d´hora, els Mossos o els bombers se t´acaben cruspint. I més si no tens experiència en el camp policial. Només cal preguntar a Saura, Boada o Maria Eugènia Cuenca. Mal lloc per a un bon alcalde.

dijous llegendes urbanes

S´anomena llegendes urbanes a rumors, a vegades malintencionats, com el que s´ha creat a Figueres, on l´alcalde i el vicealcalde s´han hagut de dedicar, durant les últimes hores, a desmentir a través de les xarxes socials que, com a mesura d´estalvi, el consistori havia donat l´ordre de retallar els quilos que els Reis han llençat durant la cavalcada. Resulta que el rumor es va estendre durant la cavalcada i es va arribar a difondre que l´alcalde havia dit que la causa de la crisi, els pares haurien de portar els caramels de casa. Al final resulta que aquest any Ses Majestats havien repartit més caramels que mai.

divendres agermanaments

Figueres té posades moltes esperances en l´agermanament de la ciutat amb Sant Petersburg, on la setmana que ve s´inaugura el nou museu Dalí, que substituirà el que a principis dels 80 van inaugurar Albert i Eleanor Morse. Aquest matrimoni es va convertir en gran comprador d´obra daliniana ja des dels anys 40.

Esperem que aquest sigui el primer agermanament que compleixi les grans expectatives generades, ja que els milers d´agermanaments que l´han precedit no han servit per generar grans negocis, i tampoc intercanvis d´estudiants, esportistes i actors, com pretén el consistori figuerenc. Ni tan sols han servit per generar coneixement entre la població de cada ciutat. Fonamentalment ha servit perquè els edils coneguin món.