El caliu de multitud dins l'església de Sant Vicenç i els llavis que es clouen mimèticament oprimint les darreres paraules d'una conversa furtada al silenci exsuden una ancestral inquietud que es repeteix d'ençà fa 500 anys. Els busts inflats i plens com sacs de xarpellera contenen l'aire i el neguit per descobrir la identitat del Pare Pelegrí que haurà de complir el Vot de Vila de Tossa, compromís anual ineludible forçat a perdurar eternament en gratitud a sant Sebastià, qui va alliberar el poble de la pestilència que el va assotar el 1400 després que un vaixell carregat d'or i cadàvers quedés varat a la platja.
La Missa del Cantar va posar el guiatge del poble de Tossa en mans de Francesc "Queco" Zucchitello i Coris qui, a la capella del Socors i després que el Síndic li entregués el durillo i el salconduit que insta les autoritats civils i religioses a facilitar el pelegrinatge i testimoniar el compliment del Vot, va enfilar cap a Santa Coloma de Farners.
L'olor de fum i greix delatava els pelegrins que, com pastors arraulits vora el foc esperant l'anunciació, feien temps encenent branquillons per escalfar arengades i cansalada abans no arribés a Terra Negra el Pare Pelegrí, que hauria de reunir-los per iniciar la devocional travessa en silenci i oració. Encomanats doncs a la protecció de sant Vicenç, sant Sebastià i l'Àngel de la Guarda, i amb la benedicció de "Déu Pare omnipotent", els pelegrins es van posar en marxa talment els deixebles caminant a Emmaús.
El dia havia despuntat traïdor, amb un sol brillant però mandrós fins a l'extrem de no escalfar una brisa gèlida que bufava del tossal a mar i feia els goigs dels gavians que, entretinguts, contemplaven el pelegrinatge des de l'aire.
Arran de terra, 80 parells de peus descalços i 1.144 de coberts, clivellaven el tradicional camí endurit per l'absència de pluges. Entre la multitud, alguns pares introduïen els seus plançons en la tradició que, com la llengua, es transmet de generació en generació i queda gravada en l'esperit del poble fins a formar part imprescindible del seu substrat cultural. Substrat que mai no ha estat esborrat de la memòria tossenca tot i l'obtús capficament d'aquells que, perseguint-lo amb deshonestes intencions, han obligat a pelegrinar en secret i discreció quan la pau social ha estat esmicolada.
Era migdia passat quan els 1.224 caminants que seguien el bordó del Pare Pelegrí arribaven al Molí de la Selva per replegar-se i ser comptabilitzats de nou igual que les tribus d'Israel en organitzar l'èxode. Aprofitant l'estretor del pont que salva el rierol alguns obrers de Sant Sebastià i el mateix Pare Pelegrí, van procedir al recompte de la multitud fent-la circular en una única fila. Al capdavant, els caminants descalços -30 homes i 50 dones- que amb els peus bruts i encetats, agullonats per drenar millor les butllofes, portaven el signe visible de la seva prometença de caminar 40 quilòmetres damunt el mateix terra que van trepitjar els seus avantpassats i transitaran els seus descendents sempiternament. Darrere d'ells, els pelegrins calçats -571 homes i 573 dones- no desistien en el seu afany per assolir Santa Coloma i rendir honors al Sant màrtir, no sense abans saciar la gana que collava.
N'hi ha que van perdre l'esma i el coneixement per l'esforç. L'alcaldessa de Tossa, Imma Colom (CiU), que és metge, va haver de proporcionar una injecció a una dona que, malgrat sofrir un desmai, tenia la ferma voluntat de continuar.
Essent negra nit i sense que el sol blandís cap raig de llum, els pelegrins van arribar al seu destí a les set de la tarda, on van assistir a una segona eucaristía pagada simbòlicament amb el durillo que el Síndic va confiar al Pare Pelegrí per assolir l'acompliment del vot.
Bretolades
Alguns brètols van aprofitar el pelegrinatge per guixar a la carretera de Tossa, just a la zona de Terra Negra, consignes a favor de CiU, motiu pel qual l'alcaldessa, en veure-ho, va trucar el servei de manteniment de carreteres perquè ho pintés immediatament al temps que lamentava el fet per haver-se produït en el transcurs del Vot.
