El carrer que porta el nom de l'enginyer militar Joaquim Caamaño era el rec descobert de la riera Galligans i va ser el primer vial de la població que es va formar sobre el llit d'aquesta riera que creua d'oest a est tot el terme municipal i el clos urbà de Figueres. Per això cal remuntar-se a l'any 1831, quan es van iniciar les obres del primer cobriment d'aquesta riera amb una gran volta de pedra i calça que va donar forma a la que seria la gran esplanada de la Rambla. Aigües avall la riera seguia descoberta amb uns marges molt alts de terra que estaven plens de brutícia i de brolla amb uns horts casolans a cada costat. Aquestes obres van durar dos anys.
Un cop obert el primer tram, es va acordar tot seguit perllongar-lo entre la Rambla, on hi havia l'encreuament amb el carrer Nou o carretera general de Girona, i fins un pont dit de Sant Cristòfol, avui carrer del mateix nom a la plaça de la Palmera. Les obres es van subhastar el 1839 però no es van acabar fins al 1844, ja que foren paralitzades en diverses ocasions davant el perill que hi havia d'un atac de les forces carlines que havien bloquejat algunes zones de la comarca. Amb el final de les obres va quedar format el nou vial, que en el mateix any ja va ser nomenat oficial de Joaquim Caamaño, que havia estat governador militar de Figueres del 1818 al 1822 i del 1830 al 1835 i que havia estat l'impulsor de les obres de cobertura de la riera Galligans.
Les primeres notícies sobre el domini de les terres d'aquest entorn són del segle XIV, quan pertanyien al monestir de Vilabertran i del segle XVI, quan s'hi esmenten diverses adoberies i molins que aprofitaven les llavors cabaloses aigües que portava el rec. Després en tingueren possessió les famílies Oriol i posteriorment les Llombart i Peyrachs. Però és l'any 1744 quan s'identifica una primera casa edificada propietat de la família Puig, la qual tenia entrada per la zona de l'avui placeta de la Rambla. Aquesta casa la van renovar el 1838, un cop coberta la riera i formada la Rambla, i disposava d'un gran jardí posterior al qual l'Ajuntament va obligar a l'arranjament de la paret que donava a la riera i que en realitat fou la primera façana d'aquest futur carrer.
De la nissaga dels Puig destaca Tomàs, que fou persona molt distingida dins la política catalana en el període de la Guerra de la Independència. L'any 1863 es va ampliar la casa dels Puig i l'Ajuntament va marcar la nova línea oficial del carrer. A l'altre extrem del carrer, angle amb la plaça de la Palmera, hi havia una altra casa molt antiga que era l'adoberia Mas Roger.
Per la banda sud, quan encara la riera anava oberta, les primeres edificacions van fer-se cap al 1817 quan l'Ajuntament va autoritzar a les famílies Pujol i Piferrer la parcel·lació dels terrenys que tenien entre aquest rec i el carrer dit aleshores del Joc de la Pilota i després de la Rutlla. A la cantonada del carrer dit de les Teneries d'en Blanc, es va construir una casa senyorial propietat del baró de les Rodes, després convertida en la fàbrica de pastes alimentàries Mercier, que tenia una producció de 3.000 quilos diaris que subministrava a la Marina i exportava a Amèrica del Sud.
Hi ha una notícia curiosa de ?l'any 1831, quan en iniciar-se les obres que donarien forma a la Rambla, el figuerenc Ildefons Palau va demanar permís municipal per edificar una casa sobre la perllongació de la riera, justament entre la casa Puig i el carrer Nou, una petició que no fou autoritzada pels regidors municipals que van considerar, molt acertadament, que sobre aquesta prolongació s'hi havia de formar un carrer.
Fins a la plaça de la Palmera
L'allargament de la coberta de la riera, com s'ha dit, es va fer l'any 1844 i va arribar fins al lloc on hi havia uns horts sobre els quals es formarien pocs anys després la que avui és la plaça de la Palmera. Uns anys després, el 1860, la premsa local informava que el carrer estava en molt mal estat i que s'hi podien amagar persones mal intencionades, ocasionant esglais i assalts.
A final de segle XIX encara ?seguia sense edificar-se la part posterior de la casa de la família Puig fins que una descendent, que ostentava per matrimoni el títol de la marquesa de la Torre, va convertir tota la part posterior de la finca en un jardí que la gent coneixia pel Jardí de la Marquesa. El 1904, aquest espai fou edificat amb un immoble de planta baixa projectat per l'arquitecte Josep Azemar, on va restar-hi més de cinquanta anys el cafè Europa, seu de la Unió Esportiva Figueres, mentre que la casa pairal que donava a la Rambla fou convertida en l'Hotel Llombart, el primer de Figueres en tenir "calefacció central i habitacions amb bany", segons anunciava. El 1968, tot l'edifici, propietat de la família Argemí Abadal, descendents dels Puig, fou enderrocat i al seu lloc es va alçar l'edifici actual de façana de rajol vist, projecte de l'arquitecte Pelaio Martínez.
El despatx del notari Dalí
De la mateixa propietat i projecte de l'arquitecte Azemar de l'any 1910 és la casa contigua per la part de llevant que tenia l'entrada pel carrer de Monturiol, i en la qual va tenir el primer despatx el notari Salvador Dalí. Allà va néixer el seu fill, el pintor. El pis fou comprat per l'Ajuntament l'any 1995 per a complement del Museu Dalí.
L'edifici següent fins a la plaça de la Palmera fou a la casa de l'esmentada teneria Mas, que va ser renovada del tot l'any 1910 amb un projecte també de l'arquitecte Josep Azemar. Precisament aleshores en aquest nou immoble es va traslladar l'esmentat notari i en ell hi va tenir la segona residència el pintor Salvador Dalí.
En el carrer també destacaven les cases Monturiol (1848), que fa cantonada al carrer Nou, i les d'en Serra i Costa Ferran, aquesta amb un gran magatzem de ferreteria dit El Siglo Figuerense, el qual va quedar enderrocat per un bombardeig durant la guerra civil del 1936-39. A la casa número 6, l'any 1861, hi va tenir el seu estatge el Casino Figuerenc, un centre de menestrals i obrers que va desaparèixer el 1887, i la redacció del periòdic El Ampurdanés. En aquest mateix pis l'any 1897 es va obrir la Banca Perxas, Dorca i Sargatal, que dos anys més tard es traslladà al carrer de Monturiol. En un altre pis de la casa número 6 hi hagué en el 1908 el venedor de les primeres màquines d'escriure vistes a Figueres que eren de la marca Monarch.
El carrer de Caamaño sempre ha estat un carrer de botiguers i, durant uns anys, a principis del segle vint, l'Ajuntament hi desplaçà el mercat dels dijous de venedores de roba vella, molt habitual en aquell temps. També era el lloc on aparcaven els carros els pagesos que venien al mercat.
L'any 1844 l'Ajuntament acordà donar el nom del mariscal de camp Joaquim Caamaño i Pardo al "nou carrer format des de la casa Puig, cantonada a la Rambla, fins al pont de Sant Cristòfol", com una mostra de l'agraïment dels figuerencs al militar que fou un dels propulsors de les obres de cobriment de la riera que van donar lloc a la formació integral de la Rambla i d'aquest carrer i que havia estat governador militar de Figueres (1818 al 1822 i del 1830 al 1835). El carrer només ha canviat de nom en una ocasió.
Fou del 1936 al 1939 quan l'Ajuntament li va posar el nom de Joaquim Maurín, polític català creador del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista).
