l'esclat de notícies electorals durant les darreres setmanes ha estat espectacular. Travesses per conèixer els alcaldables, les llistes, les absències, les sorpreses,... un bon munt d'ingredients que han començat a omplir pàgines de diaris, converses de carrer i minuts de ràdio i televisió. I ja no parlem dels comentaris que s'estan generant través de les xarxes socials. De moment però, poques notícies confirmades. Encara predominen els rumors que, en molts casos, pretenen generar expectació.
Enmig de tot aquest joc polític i periodístic (també caldria analitzar si lluny d'aquests dos col·lectius interessa a la resta de la ciutadania) un dels plats forts que està liderant a molts municipis l'actualitat electoral són les negociacions entre els partits independentistes per veure si s'agrupen en una candidatura única. Els contactes són reals, si més no a les poblacions més grans, però de moment només hi ha acord confirmat a Roses.
I a la resta? En gairebé tots els casos converses protocol·làries per no fer la impressió que no es vol lluitar conjuntament per un ideal que, a priori, comparteixen tots aquests partits: l'independentisme. Més enllà d'aquesta cordialitat... res de res.
Fa la impressió que, tot plegat, es quedarà en un no res. Com tantes altres propostes de pactes. ERC, la CUP, SI, Reagrupament... són cosins però sempre s'ha dit que la família te la imposen mentre els amics els esculls. Amics o companys de viatge electoral. I aquí ningú vol renunciar a res.
M'explico. Integrar en una mateixa candidatura totes aquestes opcions vol dir renunciar a possibles regidors del propi partit. Tots són independentistes però, analitzant els pocs acords als quals s'està arribant, per damunt de tot cadascú hi posa el seu interès particular. Pregonar els ideals als quatre vents és fàcil però renunciar a cadires no ho és tant.
I mentre cap de les opcions independentistes vol quedar com la que rebutja l'acord i impedeix aquesta unió electoral la resta de partits s'ho miren de ?reüll i amb la sensació d'estar veient, per enèsima vegada, un clàssic cinematogràfic.
