"Els desfibril·ladors que s'instal·laran seran més fàcils d'utilitzar que una torradora". Amb aquest símil el degà de la Facultat de Medicina, Ramon Brugada, va voler reflexar la senzillesa i simplicitat d'un projecte ambiciós i pioner que està a punt de fer-se realitat: convertir les comarques gironines en el primer territori cardioprotegit d'Europa.

El Dipsalut, impulsor d'aquesta iniciativa, instal·larà abans de l'estiu almenys un desfibril·lador públic a tots i cadascun dels 221 municipis gironins perquè els ciutadans puguin utilitzar-los en cas de necessitat. En total seran 650 els aparells que l'organisme de la Diputació cedirà gratuïtament als ajuntaments perquè es comencin a implantar abans de l'estiu.

El director del Dipsalut, Josep Marigó, va detallar quins criteris s'han seguit per dotar els municipis d'aquest nou servei. En primer lloc, s'ha aconseguit que totes les poblacions gironines tinguin com a mínim un desfibril·lador. Obviament com més gran sigui la ciutat més aparells hi haurà: Girona en tindrà 42, Figueres i Blanes 20, Lloret 18 i Olot 15, i així fins a arribar als pobles més petits.

Pel que fa a la ubicació, Marigó va concretar que es col·locaran prop dels equipaments de risc (pavellons esportius, teatres, auditoris, museus, etc.), en nusos de comunicació potents (estacions de tren, autobús i aeroport) i en nuclis que solen concentrar grans volums de població (places cèntriques, centres comercials, etc.).

Aquest projecte ha vist la llum partir d'un estudi que va encarregar el Dipsalut a la facultat que dirigeix Brugada, que demostra la importància que té l'atenció a un pacient d'arrítmies durant els deu primers minuts. Segons Brugada, "està demostratdíssim que els primers minuts són crucials. Actualment només 2 de cada 100 persones víctimes de mort sobtada poden sortir de l'hospital. Amb els desfibril·ladors tenim la intenció d'augmentar els supervivents fins a 20 o 25". Per a Brugada, la finalitat del projecte és plantejar que la gent sigui copartícep a l'hora d'atendre un afectat i tenir l'oportunitat d'ajudar a salvar la vida de persones.

Visibles i fàcils d'utilitzar

Els aparells es trobaran dins d'uns tòtems allargats i de color taronja. En cas que algú pateixi una arrítmia i es desplomi a la via pública, l'únic que s'haurà de fer serà anar fins a aquest tòtem, estirar una comporta i agafar la caixa amb l'aparell. Amb aquesta acció automàticament s'avisarà el Servei d'Emergències Mèdiques que es dirigirà fins al lloc dels fets.

"Quan vols fer torrades has d'endollar la torradora, tallar el pa, ficar-hi les dues llesques i esperar. El mateix passa amb aquests desfibril·ladors. Has d'obrir la caixa, posar al pit de l'afectat dues plaques que hi ha dins d'una bossa i esperar que l'aparell faci la resta" va exemplificar Brugada.

Unes instruccions sonores indiquen aquests procediments i el desfibril·lador detecta automàticament si l'afectat precisa d'una descàrrega o no. Tot i que amb l'obertura de la tapa ja s'avisa una ambulància, els impulsors insisteixen en la necessitat de seguir trucant al 112 per demanar ajuda.

Després de la presentació d'ahir (que va comptar amb la participació del director del CatSalut, Josep Maria Padrosa i del cap territorial del SEM, Jaume Heredia), el Dipsalut va convocar una reunió informativa amb els alcaldes gironins, en el que se'ls va exposar els detalls tècnics del projecte.

Els consistoris podran començar a sol·licitar-los a partir del 7 de febrer. A partir de llavors el Dipsalut i les alcaldies decidiran quina és la ubicació més adequada pels aparells, i un cop s'hagi escollit es demanaran al proveïdor (MC Infortecnica) per instal·lar-los.

Dipsalut costejarà els 1,7 milions d'euros que costarà la iniciativa contant la instal·lació i manteniment posterior dels desfibril·ladors, de manera que els ajuntaments rebran aquest servei de forma gratuïta i només hauran de posar la xarxa elèctrica. Brugada i Marigó també van coincidir en destacar la importància tindrà pel turisme que Girona tingui la xarxa de desibril·ladors més gran del continent europeu.