L'hora de les eleccions municipals arriba, benvolguts lectors, i si bé aquesta vegada no seran al juny, no gens menys podríem considerar que els dirigents dels partits s'han estat dedicant aquesta tardor i començament d'hivern a esmolar ben bé les eines per donar els corresponents cops de falç, però no per segar cadenes sinó per escapçar opcions segons el que estimen com la seva particular i partidista conveniència.
Amb més o menys delicadesa en alguns casos (que, malgrat tot, totes les persones solen estimar-se més el seu propi "ego" que les anàlisis objectives de la seva feina, i és normal, humà i comprensible), i amb més o menys rudesa en altres, els caps de colla, aprofitant la baixada de la saba (advertir amb antelació algú que no repetirà a les llistes sempre resulta contraproduent) s'estan fent la poda dels brots que han considerat agostats o que no han donat el rendiment adequat i, alhora, la inserció de nous empelts que facin que al maig (vés per on, el mes de les flors) els candidats no apareguin solament com un mústic i respectiu pal de paller, sinó com frondosos arbres als qui s'apropin tota mena de pardalets-electors.
La política, com totes les competicions, té aquestes coses, que no hi pot jugar tothom i, a més, sotmesa com està als tarannàs dels seus corresponents "florentinos", "gasparts", "gils" i "peps", "mous" o "clementes", el que molts vegades fa és que les alegries dels fitxatges siguin, abans que res, passatgeres.
Jo ni aprovo ni estic necessàriament en contra de la feina feta o deixada de fer pels nostres regidors sortints o previsiblement enrederits, però com que no m'agrada fer estelles personals dels arbres caiguts perquè em semblaria ser covard, més si els afectats no han estat subjectes del meu "desamor" polític valoratiu durant el seu període actiu, ni tampoc no vull caure en un fariseu panegíric de condol global, inconcret i potser immerescut perquè potser alguns, malgrat la seva bona voluntat, no ho han fet tan bé com a ells els pugui semblar, perdonin-me si aquesta vegada faig un mutis pel fòrum i guardo, a la manera d'un minut, un cert grau de silenci.
El que sí els vull dir, sobretot als finalment defenestrats, és que procurin no fer d'aquest esdeveniment una qüestió de greuge personal perquè la dignitat i l'autoestima han d'estar per sobre de l'atzar polític. Si no, que llegeixin Kipling: "Si tropiezas el triunfo, si llega tu derrota, y a los dos impostores les tratas de igual forma... Si logras que tus nervios y el corazón te asistan, aun después de su fuga, de tu cuerpo en fatiga, y se agarren contigo cuando no quede nada, porque tú lo deseas y lo quieres, y mandas...". Serà la manera d'arribar a ser... un mateix.
