Diumenge Dietari

Oriol Pujol ha participat en la inauguració del local electoral de Carles Puigdemont, el candidat de CiU a les eleccions del maig a Girona. He anat a la rambla per curiositat, ja que l'ambient i les vibracions en aquest tipus d'inauguracions sol ser un termòmetre de les expectatives. Hi és present tot Convergència i bona part d'Unió.

De passada he complert l'encàrrec de preguntar-li a Pujol sobre l'anunci apocalíptic del dia. Avui va sobre les retallades de sanitat. Pujol ha respost a les retallades amb l'anunci de més retallades i amb imprecisions incloses, com ara afirmar que, si fos per CiU de Girona i per Carles Puigdemont, el nou hospital Trueta estaria fet demà passat, quan en realitat des d'aquí sempre han qüestionat la necessitat de fer-lo nou.

El portaveu parlamentari convergent és una mina. Té una habilitat sobrenatural: fa més titulars que paraules pronuncia.

diumenge que entri el metge

Les associacions de famílies de malalts mentals i responsables de la xarxa de salut mental de les comarques de Girona asseguren que els Mossos d'Esquadra no volen entrar, si no és acompanyat d'un metge, als habitatges on s'està produint un cas de violència amb un malalt d'aquest com a protagonista. Diuen que la policia té una directriu interna que obliga que en el domicili de l'agressió hi han d'entrar amb un metge. Un mecanisme que els Mossos haurien activat des que un agent va disparar i matar un jove esquizofrènic. Els Mossos neguen l'existència d'aquesta directriu i asseguren que demanen la presència d'un metge per administrar la medicació però que si hi ha violència explícita sempre són els primers en entrar.

Sigui com sigui, les associacions i els metges han decidit recomanar a les famílies que, si es produeix a casa seva un episodi d'aquests, truquin a la policia alertant sobre un cas de violència domèstica i que s'oblidin de mencionar que el protagonista és un malalt mental, fins que no s'hagi resolt l'episodi.

dilluns mesura titular

Tan consentits ens hem tornat com a societat que som incapaços de valorar el preu de les coses? Des d'avui, quan sortim del metge ho fem amb la recepta mèdica i la factura del cost de tot el tractament, duri una setmana, un mes o un any. No ens ho faran pagar, sinó que només ens informaran del cost. La finalitat, diuen, es combatre la sensació de gratuïtat. No poso en dubte la bondat de la mesura per molt que em sembli un pèl ingènua. Més quan és una mesura titular de premsa. Com en el seu moment va ser aquella que anunciava que es cobrarien els rescats de muntanya. A dia d'avui no se n'ha cobrat cap.

dimarts internet gratuït

L'Ajuntament de Girona posa en marxa una de les millors iniciatives de la legislatura i ho fa, com quasi sempre, amb incapacitat manifesta per publicitar els aspectes positius de la seva gestió. Inaugura una xarxa Wi-Fi a tota la ciutat, on tothom s'hi podrà connectar gratuïtament. No serà precisament una xarxa Speedy Gonzales, però serà suficient per connectar-se a l'explorador, consultar i enviar correu, i sobretot fer gestions amb l'ajuntament. Això últim, i atenuar la fractura digital, són les finalitats de la pensada. Però, a més, aquesta xarxa permetrà que qui necessiti més velocitat, pugui contractar-la pagant 10 euros al mes.

dimecres pas a nivell

A Flaçà pot passar una desgràcia. Des de fa mesos, agents dels Mossos d'Esquadra es veuen obligats a anar dia sí i dia també a regular el trànsit fins que els operaris desencallen la tanca del pas a nivell automàtic del tren. De moment s'encalla tancada, però l'ajuntament no es vol imaginar què pot passar el si dia que s'encalli enlairada.

Dijous prevenció i crisi

El 2010 han baixat, en números absoluts, els accidents laborals. N'hi va haver 9.821, dels quals 72 van ser greus i 8 mortals. Només faltaria que no hagués baixat! Però si ho comparem amb els índex d'atur, la realitat és que, proporcionalment, no han baixat, i ?menys encara si ho comparem amb els nivells d'atur de la construcció, on quasi no treballa ningú. La conclusió dels sindicats és que la prevenció de riscos laborals queda greument oblidada en temps de crisi.

Divendres ràdio-oïda

Escolto un periodista radiofònic afirmant que les xarxes socials han aportat a la ràdio una mena de bidireccionalitat. S'haurà convertit en realitat aquell vell somni de Bertolt Brecht sobre la ràdio-oïda? Un servidor creu no. Crec que és més la voluntat de la ràdio de no desenganxar-se de la modernitat, que no pas d'obrir uns canals de participació reals. Les tertúlies doctrinàries continuen essent el principal ingredient dels programes. I pitjor encara: no s'ha trobat cap alternativa que garanteixi l'èxit de les audiències.

No és massa coneguda la passió i les teories de Bertolt Brecht sobre la ràdio. El 1932, l'autor teatral va escriure l'assaig La ràdio com aparell de comunicació on es lamentava que s'hagués convertit en un instrument del poder, quan en realitat la ràdio havia estat concebuda com un instrument de comunicació bidireccional. Una fractura que també va observar un dels grans apassionats de la primera ràdio: Walter Benjamin. L'escriptor i filòsof parlava de separació fonamental entre els que practiquen la ràdio i el seu públic.

Vuit dècades després, les xarxes socials serveixen per influir però no han complert aquell vell somni que l'autor avantguardista va batejar com ràdio-oïda.