els serveis secrets funcionen

Divendres 11 de febrer. Una del migdia, recepció de l'ambaixada de l'Iran a Madrid. El cap de l'Estat Major de la Defensa, el general José Julio Rodríguez Fernández, comenta en una rotllana que el rais Mubarak ja ha caigut i que s'ha traslladat a Xarm al-Xeikh, al mar Roig. Vaig a dinar amb l'ambaixadora de Sèrbia, una dona magnífica que el març vindrà a visitar el triangle dalinià amb altres col·legues seus. El destí de mar preferit pels serbis és la Costa Brava i això s'ha de treballar. Amb l'ambaixadora ens vam conèixer quasi cridant i amb tibantor pel reconeixement de Kosovo com a Estat. Les relacions han millorat. Durant el dinar miro un parell de cops edicions digitals de diaris per veure si és cert que Mubarak ha caigut. Cap notícia. Cap a les cinc de la tarda, salta la notícia quan estic treballant al despatx. Amb tot això, vull dir que sembla ser que els serveis secrets funcionen.

egipte, l'epicentre

Egipte és el gran país àrab, l'epicentre del món àrab. El que succeeixi a partir d'ara és molt important. No és cap mala notícia, ans el contrari, que l'exèrcit hagi agafat el control de la situació. Ara s'ha d'obrir un període de mesos o potser un any perquè les forces democràtiques d'oposició s'organitzin, perquè neixin partits polítics amb base social. Avui per avui, només els Germans Musulmans estan organitzats i representarien, en unes eleccions entre el 20 i el 30% dels vots. Un Egipte obert i partidari de la llibertat i la democràcia? Tant de bo. Un Egipte en involució després de l'efervescència? Pensem en l'Iran el 1979, país aleshores, certament, molt menys secularitzat que Egipte avui, on els joves han remogut tres dècades d'Estats d'excepció amb les xarxes socials i el descontentament per l'opressió policial. Però el bullir de les xarxes socials haurà de donar pas a un poder formal, a una institucionalitat, a un president, a una estructura. Quan l'exèrcit comunica que respectarà els Tractats Internacionals vigents, vol dir que respectarà la pau amb Israel. I aquesta és una dada bàsica per l'estabilitat de la regió.

la llei de costes

El 28 de juliol de 1988 va entrar en vigor la Llei de Costes. 23 anys després, l'Estat encara té pendent l'atermenament del voltant d'un 20% de la costa de l'Estat. Si aplica estrictament la llei, illes com Formentera seran quasi totes elles domini marítim terrestre. La llei té moltes imperfeccions i alguna estupidesa. Ara, 23 anys després, els veïns de Santa Margarida de Roses i d'Empuriabrava de Castelló han vist com les seves propietats eren creuades per una línia que convertia la meitat del menjador en zona maritimoterrestre i com els embarcadors han passat de ser propietats a ser concessions a 30 anys. Europa, els diaris i el Parlament europeu, literalment se'n riuen d'aquesta situació. El dret de propietat adquirit abans de la llei, dinamitat 23 anys després de l'entrada en vigor de la llei. Això se'n diu inseguretat jurídica i mala reputació de la marca turística "Costa Brava". El grup parlamentari de CiU ha defensat diferents iniciatives per resoldre amb sentit comú els casos de Santa Margarita i Empuriabrava. Davant de tanta sordera, hem optat per armament parlamentari major: modificació de la llei de costes. Aquesta setmana s'ha votat la proposició de llei de CiU al Senat (aquí els vots de PP, PNB i CC han estat claus). Comença el camí parlamentari al Congrés. Nosaltres proposem una solució. Ara cada partit s'haurà de mullar. Els terminis comencen a córrer. Les coses bones del parlament: poder canviar l'opinió d'un govern sense majoria absoluta.

el nus gordià

Aquesta setmana hem sabut que a finals de 2012 estarà enllestit l'enllaç de l'autopista AP-7 a Vilademuls amb la N-II. Com molt bé se sap, l'autopista serà gratuïta de Fornells a Vilademuls amb funcions de variant i autovia. Aquí queda ben clar que la variant de Sant Daniel va ser un gran error. Doncs bé, com molt bé va seguint aquest diari, això suposarà que en l'enllaç de Vilademuls passem de 4 carrils per banda a un carril per banda. El caos està servit si no es resol aquest nus gordià. I avui per avui el Ministeri de Foment es manté ferm en no voler desdoblar la N-II de Girona a la frontera. Un error, un gran error. De moment, ja s'hi ha gastat (potser llançat) més de tres milions d'euros.

llei de drets i deures

Aquesta setmana he passat moltes hores a la Comissió de Defensa escoltant i preguntant a militars i associacions professionals que han expressat el seu parer per fer una llei de drets i deures dels militars. Una llei pendent sobre drets fonamentals. Una llei impensable fa dues dècades. I una llei que encara avui presenta dubtes i pors. En el projecte del Govern es vol evitar que els representants siguin votats en urnes i per elecció entre tots els militars sinó que el Govern opta per la representació de les associacions professionals. També he sabut aquesta setmana que en països com Alemanya, Suècia i fins a 13 més del Consell d'Europa, els militars poden ser afiliats de partits polítics. Aquí, no. Aquesta serà una llei important que es veurà en la recta final de la legislatura. Una llei en la qual la ministra Chacón segurament es vol apuntar algun mèrit legítim. Però aquesta llei només serà possible si el Govern es mou de les seves posicions actuals. El Consell de Personal, l'Observatori de la vida militar, el dret a la intimitat dintre les casernes, la privacitat fora d'hores de servei...són temes que afrontem ara, després de tres dècades de democràcia. D'aquí a una setmana i mitja farà 25 anys del cop d'Estat fallit del 23-F de 1981. La novel·la de Javier Cercas és una magnífica manera de revisitar aquell moment ja instal·lat en el passat però que ha ajornat tants anys una llei sobre drets fonamentals dels militars.

municipals

Menys de cent dies per a les municipals. Aquí ens les mirem estrictament en clau local i amb canvis possibles interessants com les majories a ciutats, com Barcelona, Girona, Reus, Olot...però també hi ha eleccions autonòmiques en moltes regions. Aquestes regions que PSOE i PP volen aprimar i racionalitzar (i farien molt bé de servir te relaxant i deixar el cafè per a tothom). La lectura del resultat de les autonòmiques, on el PSOE pot perdre alguna comunitat i algunes alcaldies importants (començant per Barcelona), marcarà la recta final de la legislatura. Però aquest resultat més aviat favorable al PP pot servir de vàlvula d'escapament pel malestar per la situació econòmica i política. I després els comptadors es poden tornar a igualar una mica. L'enquesta del CIS d'aquesta setmana donava un resultat que garantiria al PP la majoria absoluta en unes eleccions generals. Aquest resultat no convé gens als plans de recuperació econòmica, creixement i desplegament de l'autogovern que té el Govern català.