L'advocat gironí està especialitat en reclamacions a companyies aèries, i ens ofereix les seves valoracions sobre l'embolic causat per la decisió de Ryanair de suprimir 18 rutes.

Què n'opina de la situació que s'ha creat a partir de la decisió de Ryanair?

Fa temps que es veia a venir. No em sorprèn, ja que Ryanair té molt clara la forma que té de funcionar. És una gran empresa que opera a tot Europa i ja fa temps que se sabia que volia reduir vols. Potser el més sorprenent ha estat el com s'han trencat les negociacions. Penso que la Generalitat hauria d'haver tingut més tacte amb aquestes, ja que d'11 a 4 milions hi ha un tros, i es podria haver buscat un terme mig.

I dels papers que han jugat tant la companyia com el Govern?

La posició de Ryanair és òbvia, ja que persegueix els seus interesssos, i en tenir el monopoli a l'aeroport de Girona ha pogut portar unes negociacions "xantatgistes". Crec també que el Govern hauria d'haver pactat un terme mig i haver tractat el tema amb més delicadesa. En aquest cas, l'executiu té una patata calenta que és Spanair, i això ho paguem tots. S'ha obert una guerra entre les low cost, en la qual no hi ha espai per totes.

Precisament, es baralla la possibilitat que Spanair sigui la candidata a ocupar el lloc de Ryanair a l'aeroport de Girona-Costa Brava. És un bon candidat?

Podria ser-ho, però per ocupar ràpidament el buit que ha deixat Ryanair sens dubte no. Ara per ara és impossible que Spanair es pugui fer càrrec de les 18 línies que operava la companyia irlandesa, perquè té un dèficit econòmic molt gran. Per molt que Spanair agafi el relleu, no taparà el problema actual, però portar noves aerolínies és la solució, sempre que es faci de forma gradual i transparent.

I de moment?

De moment la situació obviament no és gaire bona. Hem de tenir en compte però, que l'aeroport ha estat durant els últims anys sobredimensionat. Amb els cinc milions de passatgers s'ha tocat sostre, i difícilment hi tornarem a arribar. La clau està en l'aeroport de Barcelona, un gegant que només està al 50% de la seva capacitat. L'aeroport de Girona només podrà concebre el seu creixement quan el Prat estigui saturat, i això és improbable que passi en els propers anys.

El fet que a Girona només hi operi una única companyia ha accentuat la patacada?

Sens dubte. Les administracions locals han estat anys i anys sense moure fitxa. Havien d'optar entre deixar entrar altres companyies o permetre que Ryanair fos la única, amb el riscos que això comportava. Hi ha hagut una falta de planificació, per no diversificar, i ara s'ha trobat en aquesta situació.

Quines poden ser les solucions per evitar la fallida de l'aeroport de Girona?

Crear un comitè potent que sigui capaç de pressionar per buscar la manera de trobar alternatives i resoldre la situació. Altres companyies com Spanair o Vueling poden ocupar el seu lloc, però tardaran anys.