e

l 15 de febrer passat, Diputació, Generalitat i Cambra de Comerç de Girona van decidir signar i fer públic un manifest conjunt en el qual demanaven, entre altres coses, el traspàs de l'aeroport i una negociació "racional, amb la màxima prudència en la despesa" amb Ryanair. L'objectiu era evitar que anunciés retallades de vols, un aspecte que la companyia ja havia pensat amb anterioritat per considerar que l'actual executiu incomplia els preacords arribats amb l'anterior Govern per garantir l'operabilitat de l'aerolínia a Girona. Lluny de crear l'efecte esperat, l'endemà de la publicació del manifest Ryanair anunciava l'eliminació de 18 rutes i reduir a la meitat el nombre de passatgers.

En el citat article, els firmants, Eudald Casadesús, Enric Vilert i Domènec Espadalé feien un repàs a la trajectòria de l'aeroport de Girona i el que ha suposat per a la societat gironina l'arribada de Ryanair. Donaven a entendre que a causa de les dificultats econòmiques actuals, els 11,5 milions d'euros "preacordats" feia només uns mesos pel tripartit eren inassumibles, i arribaven a la conclusió que el traspàs de l'aeroport curaria tots els mals.

Ryanair va seguir el seu instint empresarial, i en veure que el Govern seguia sense voler tirar endavant el preacord tal com estava firmat, va decidir fugir. I no ho va fer com a mesura de pressió, com ja havia fet altres vegades. Aquesta vegada anava de debò. Els mateixos que van fer el manifest van interpretar la decisió de la companyia com un acte de prepotència i encara es van refermar més en la seva posició, fent que les esperances de pactar el preacord amb unes condicions favorables volessin molt més ràpid que els avions d'aquesta low cost.

Tres dies després, van ser els empresaris i els sindicats agrupats en el Grup Impuls per Girona (GiG) els que van posar el crit al cel amb un altre manifest, en el qual reclamava (en la línia de l'anterior escrit) el traspàs de la gestió de l'aeroport per controlar les taxes. Veient la tempesta que els podia caure a sobre, els signants també van demanar al Govern una priorització dels acords amb Ryanair.

Per si no hagués quedat clara la posició d'uns i altres, el 22 de febrer les tres cambres de comerç, FOEG, PIMEC, el Fòrum Carlemany els sindicats UGT i CCOO, la Diputació i la Generalitat van signar un altre document conjunt en el qual demanaven a Ryanair que s'esperés fins que el Govern hagués aprovat els pressupostos del 2011 per reprendre les negociacions i li sol·licitaven que reconsiderés "la seva posició unilateral d'eliminar avions amb base a Girona".

Conseqüències immediates

Amb això, les administracions gironines hen fet sentir el seu clam unitari a través d'una allau de manifestos, però Ryanair de moment no ha variat la seva política (cal recordar que és una empresa i com a tal, busca els seus propis beneficis) i els seus efectes ja s'han començat a notar, sobretot en els hotelers i usuaris. No han estat pocs els experts en temes d'economia i turisme que des del començament d'aquest afer han posat en dubte la gestió que ha fet i estan fent Govern i administracions gironines de tot aquest assumpte. En una entrevista a Diari de Girona, l'advocat Dan Miró criticava la falta de previsió que havien tingut en permetre que Ryanair aconseguís el monopoli absolut de l'aeroport sense tenir en compte els riscos que això comportava.

Ara aquests riscos s'estan convertint en realitats i sembla que ni Spanair ni Vueling estan disposades a cobrir el buit que deixa la companyia irlandesa. Ryanair no espera i l'aeroport està perdent vols, passatgers i turistes. Mentrestant, però, Girona va fent manifestos.