El ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, va demanar ahir que no es retalli en educació tot i l'actual crisi econòmica, ja que considera que l'educació és precisament «la millor política econòmica, i una palanca per a la igualtat social». «Facin les seves polítiques d'austeritat, analitzin la rendibilitat, els resultats, però en aquest país, malgrat l'enorme esforç realitzat, encara estem per sota del que cal invertir en educació», va afirmar ahir el ministre en una conferència a Tribuna de Girona,Tribuna de Girona sota el títol «Què és això de l'educació en temps de crisi?». En aquest sentit, Gabilondo va explicar que el pla d'austeritat del seu ministeri, que s'ha situat gairebé en un 8%, només afecta la despesa ordinària i no els plans educatius.

El ministre d'Educació va fer una aferrissada defensa de l'educació com a garantia de llibertat: «La millor manera de saber si algú està ben educat és veient la seva capacitat d'entendre», va explicar Gabilondo, qui va lamentar que actualment «es vulgui privatitzar tot». «Hi ha qui entén la societat com un conjunt de clients», va indicar, tot afegint que la política ha de servir per «rebel·lar-se» contra la idea que «tot ja està decidit». En el mateix sentit, va considerar que la por és «el valor burguès per excel·lència», i va assegurar que l'educació és la millor eina per a fer-li front. «Vivim en un món on hi ha patiment, dolor, ignorància, misèria... i la cultura i l'educació, en canvi, lluiten contra tot això», va assegurar. «Per això són la millor inversió», va reiterar, tot afegint que l'educació potser surt cara, però la ignorància molt més. També va defensar que aquesta igualtat d'oportunitats garantirà la qualitat i l'excel·lència.

Gabilondo va advocar per la col·laboració de tota la comunitat educativa -des de pares i mares fins a associacions de pares i mares- per aconseguir l'èxit en educació. «Cap ministre sol ni cap govern se'n pot sortir», va deixar clar. Per tal d'aconseguir implicar els joves en l'educació i reduir el fracàs escolar, Gabilondo creu que és molt important la implicació de tot el centre educatiu, la incidència deterinant del professor, la necessitat dels joves de sentir que s'espera alguna cosa d'ells i, sobretot, tenir clar que no només s'educa a l'escola, sinó també a través d'altres àmbits com la televisió o els videojocs. «Educar no és només apredre coneixements, sinó també valors i competències», va advertir.

Gabilondo també va voler desmuntar la creença que l'atur és igual per a una persona amb un alt nivell de formació que amb una que el té més baix. «Les persones que no tenen formació qualificada són carn d'ERE», va assenyalar. En aquest sentit, va indicar que les persones amb estudis primaris tenen un atur del 40%, mentre que entre els doctors és del 9%.

En referència als estudis universitaris, va defensar la «versatilitat» i la «disponibilitat» a l'hora de canviar de ciutat, de país o de feina, i va assegurar que la internacionalització «és una de les vèrtebres de l'educació». També va lamentar que el sistema educatiu espanyol sigui massa rígid i no prou flexible perquè la gent pugui continuar formant-se siguin quins siguin els camins elegits.

Gabilondo també va posar un especial èmfasi en la necessitat de promoure la formació professional, per tal de posar en valor els oficis ben fets. A més, va destacar la tasca feta en educació infantil, ja que engloba tots els infants de 3 a 6 anys, i va remarcar la necessitat de continuar treballant en la franja de zero a tres anys, on, va reconèixer, és més difícil aconseguir l'escolarització universal. Finalment, també va destacar la nesssitat de dedicar una «singular atenció» als estudiants amb altes capacitats.

Preguntat per què cal fer amb les escoles-gueto com les de Salt, Gabilondo va considerar que si tota la immigració es queda concentrada en només determinades escoles la integració n'acabarà sortint perjudicada, però també va reconèixer que és difícil que no es produeixin aquests fenomens perquè molts dels nouvinguts viuen a determinats barris i conseqüentment porten allà els seus fills a l'escola. Per això, va considerar que no és una qüestió de falta de recursos -«mai s'havia fet un esforç econòmic com el d'ara»- sinó de distribució d'aquests recursos. «S'haurien de repartir millor», va indicar.